Història, música, records i, sobretot, moltes anècdotes. L'institut Jaume Vicens Vives, el més antic de la ciutat de Girona, va celebrar ahir els seus 175 anys d'història amb un acte que va reunir tota la comunitat educativa -passada i present- en un acte al Teatre Municipal. Una celebració que va comptar amb la implicació d'alumnes i professors i en què tots els participants, des dels acomodadors fins als presentadors (l'actor Martí Peraferrer i la periodista Mercè Sibina), eren alumnes o exalumnes del centre.
La directora del Vives, Anna Masós, va deixar clar que l'institut no podria existir sense totes les persones que hi han estudiat i treballat, i va destacar que sempre han apostat per una línia de «rigor i excel·lència», però també humilitat. Masós, entre altres, va agrair a les famílies la seva aposta per l'escola pública i als professors la seva implicació malgrat les dificultats del dia a dia.
El diputat i historiador Joan Olòriz va oferir un breu repàs a la història de l'institut, centrant-se sobretot en els seus inicis, l'any 1841, quan va fer els seus primers passos al Convent dels Caputxins, on es troba actualment el Museu d'Història. Segons va recordar Olòriz, en el seu naixement, i durant bona part del segle XIX, va ser un institut bàsicament per a les elits, ja que el cost de la matrícula i el manteniment que suposava viure a Girona eren un impediment per a bona part de les famílies de poble. No va ser fins al segle XX que es va obrir a les classes populars, i avui ofereix ensenyament públic de qualitat igual que els molts altres centres que s'han anat creant. També va recordar que la primera noia no hi va entrar a estudiar fins el 1903, i que ho va poder fer perquè era filla d'un professor. Tot i això, també va assegurar que, al llarg de la seva història, l'institut ha servit com a «caixa de ressonància» dels canvis socials i també com a reducte conservador. Unes «contradiccions», segons Olòriz, que serveixen per entendre millor la història de la política i l'ensenyament a la ciutat.
La presidenta de l'AMIPA, Dolors Gras, va agrair també la tasca de tots els docents i treballadors i els va demanar que en el futur segueixin essent «tan ambiciosos» com els impulsors de l'institut. També va destacar «l'importantíssim» paper de les famílies, que, segons va reivindicar, són «part activa en el procés d'aprenentatge dels nostres fills».
Tot seguit va ser el torn de Sadurní Martí, que va parlar en nom de tots els exalumnes del centre. Martí va recordar que els amics fets a l'institut, procedents d'altres barris i altres pobles, havien suposat la seva primera obertura al món, i va tenir un record molt especial per a dos professors: Xavier Renedo i la ja desapareguda Dolors Condom, que, segons va subratllar, el van inspirar i ajudar a convertir-se en el que avui és.
«Amistat i esforç»
I entre els alumnes actuals va prendre la paraula Anna Sellabona, membre del Consell Escolar. Sellabona va recordar que els alumnes comencen a l'institut amb «por, vergonya, ganes que tot surti bé i de fer nous amics», mentre que, al cap d'uns anys, han viatjat, s'han fet grans, han perdut vergonya i han après a compartir més coses amb els adults. En aquest sentit, va agrair haver tingut professors «excel·lents» i haver après, sobretot, dos valors: l'amistat i l'esforç.
Però entre la platea hi havia molts altres exalumnes, i els presentadors no van dubtar a allargar-los el micròfon perquè poguessin compartir els seus records. Entre ells hi havia el cronista oficial de la ciutat, Enric Mirambell, que va recordar la seva estada al centre com a alumne i després com a mestre.
Tot l'acte va estar farcit d'actuacions musicals i de dansa dels alumnes, mentre que Ovidi Llorente i Cisco Cruz es van encarregar de fer l'animació. I al final, els parlaments oficials: el director dels serveis territorials d'Ensenyament, Josep Polanco, i l'alcaldessa, Marta Madrenas, els van agrair la tasca educativa en favor de la ciutat. Tot seguit, l'acte es va cloure amb tot el públic cantant l'himne de l'institut.
