Finalment serà un jutge qui decidirà si les campanes de la Catedral de Girona poden sonar de nit. Els propietaris de l'hotel Històric, situat a pocs metres del temple, han presentat una demanda al Jutjat Contenciós Administratiu de Girona per demanar que es pronunciï sobre el conflicte obert amb l'ajuntament. Els amos de l'hotel s'havien queixat diverses vegades perquè el so molestava els clients. Al gener, i per decisió de l'exalcalde Carles Puigdemont, les campanes van deixar de sonar de nit. La mesura, però, va generar controvèrsia i els veïns s'hi van oposar. Mes i mig més tard, el successor de Puigdemont, Albert Ballesta, feia tornar a sonar les campanes escudant-se en la Llei de Centres de Culte. L'advocat dels hotelers, Lluís Gallardo, lamenta que el consistori no ha volgut arribar a un acord i que no els ha quedat més remei que portar el cas als tribunals. Avançat que la resolució del jutge pot trigar i que el procediment serà lent.

Finalment, serà un jutge qui decidirà si les campanes de la Catedral de Girona poden sonar durant les nits. Ha estat impossible que el consistori i els propietaris de l'hotel Històric es posin d'acord. L'advocat de l'establiment ja havia presentat un primer recurs, que ha estat admès a tràmit, i la setmana passada va presentar una demanda al Contenciós contra l'Ajuntament de Girona, l'Associació de Veïns del Barri Vell i el Bisbat de Girona.

L'advocat dels amos de l'hotel Històric, Lluís Gallardo, ha lamentat que no hi ha hagut voluntat d'arribar a cap acord i que l'ajuntament ha mantingut en tot moment que les campanes havien de seguir sonant a la nit. Per això, davant d'aquesta situació, els amos de l'hotel han portat el cas als tribunals per tal que la decisió la prengui un jutge. Sostenen que el repic de campanes durant les nits molesta els clients mentre dormen i que supera els decibels permesos. Per això, reclamen que es torni a aplicar el decret d'alcaldia que va signar Carles Puigdemont al gener, que va fer emmudir el so de les campanes durant mes i mig.

Un conflicte obert fa mesos

El conflicte pel tema de les campanes de la Catedral va saltar a la llum el passat mes de gener. Les queixes de l'establiment van aconseguir emmudir el campanar a través d'un decret d'alcaldia signat per Carles Puigdemont poc abans de deixar el càrrec per convertir-se en president de la Generalitat.

Concretament, van deixar de sonar la nit del dia 6 de gener des de les dotze de la nit fins a les set del matí en base a la llei de Protecció contra la Contaminació Acústica, de 2002, i també en base a l'ordenança municipal de sorolls, ja que el toc del campanar superava els decibels permesos.

La decisió va generar polèmica i els veïns del Barri Vell van reunir-se en assemblea per expressar el seu malestar. Defensaven que el so de les campanes era part de la vida de la ciutat i que era un component cultural i tradicional que acompanyava el dia a dia dels gironins i que, per tant, s'havia de mantenir.

Les pressions dels veïns van fer rectificar el substitut de Puigdemont, Albert Ballesta, que va aconseguir que les campanes tornessin a sonar a partir de finals de febrer. Ho va fer a través d'una altra maniobra legal, emparant-se en la Llei de Centres de Culte, que reconeix la singularitat de les campanes i permet incloure-les com a excepció a la normativa de sorolls. A més, al maig, el ple va protegir el so de nou campanars de la ciutat com a Bé Cultural d'Interès Local.