La fleca Pons del carrer de la Rutlla tancarà després de 85 anys

Els seus responsables expliquen que tenen un lloguer de renda antiga i que ara el propietari s´ho vol vendre perquè s´hi facin pisos

16.10.2016 | 06:30

La fleca Pons, situada al carrer de la Rutlla de Girona, tancarà les seves portes el proper 18 de desembre després de 85 anys d´història. Segons explica la seva responsable, Antònia Travé, l´establiment té un lloguer de renda antiga i el propietari ha decidit vendre-s´ho per fer-hi pisos. D´aquesta manera, tancarà un dels darrers forns artesanals de la ciutat, conegut especialment pels seus bunyols, magdalenes i tortells.

La fleca va obrir l´any 1931 de la mà de Pere Pagès i Engràcia Fortià. En aquell moment, l´indret on es troba era poc més que un descampat gairebé llindant amb el municipi veí de Palau-sacosta. Pagès va començar a elaborar el pa artesanalment mentre que la seva dona estava a la botiga. En aquell moment hi havia cinc fleques més a la zona, i aquesta es va començar a anomenar Cal Ganso.

L´any 1957, el matrimoni es va jubilar i va llogar la botiga a Josep Pons, que juntament amb la seva dona, Angelina Pujol, van continuar elaborant el pa amb llenya i despatxant-lo des del mostrador igual que el seus predecessors. A més, el 1968 van modificar el forn de llenya perquè es pogués escalfar també amb gasoil, per tal de millorar els resultats.

Xavier Pons, fill del matrimoni, va entrar al negoci cap a l´any 1980, tot i que anteriorment ja hi anava a donar un cop de mà. ­L´any 1982 es va casar amb Antònia Travé, que també va entrar a treballar a la botiga, primer als caps de setmana i més endavant de forma permanent. Va ser en aquella època, a principis dels vuitanta, que van abandonar el nom de Cal Ganso per passar a anomenar-se Fleca Pons.

Pons i Travé van tirar endavant el negoci mantenint l´estil artesanal de fer pa. En una ciutat on cada cop hi ha més forns industrials, Pons va passar 40 anys fent pa i pastes a mà, mentre que Travé s´ha especialitzat en magdalenes, bunyols i panellets. De fet, s´aixeca a quarts de cinc de la matinada per fer 15 quilos de magdalenes al dia i ara mateix acaba de pastar 90 quilos de panellets.

Fa uns mesos, però, tantes dècades de feina van passar factura a Pons, que es va haver d´agafar la baixa permanent. Des de llavors, Travé ha continuat sola al capdavant del negoci, malgrat que des de llavors part de la producció l´han de portar de fora. Per sort, han comptat amb una clientela fidel tot i l´increment de la competència en els últims anys. «La gent sol mirar el preu o anar a comprar al costat de casa, però han continuat venint aquí a buscar pastes per dates assenyalades», indica Travé.

Des de que es van acabar els lloguers de renda antiga, fa un parell d´anys, els Pons-Travé sabien que tard o d´hora haurien de tancar. Tot i això, malgrat la nostàlgia que els provoca -ell va néixer i créixer en aquest edifici-, intenten mirar el futur amb optimisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema