Vivim en un món hiperconnectat, tant és així que fins i tot l'Ajuntament de Girona ha arribat a la conclusió que els quioscs han quedat obsolets. Aquells venerables establiments plantats al mig del carrer on venien diaris de paper -ves quina cosa!- ja han perdut definitivament el sentit, perquè -ens ho diu la primera autoritat municipal- ara la premsa ja és totalment accessible des d'internet.

Mentre llegeixo tot això em pugen els colors a la cara, perquè ho estic llegint a la cafeteria, davant de tothom i en un diari en paper. Què deuen pensar de mi? Evidentment ningú em crida l'atenció, perquè són gent educada, però el cambrer, fent veure que neteja la taula, em diu a cau d'orella: "Què, va tot bé? Necessita ajuda caballero?". Jo prenc nota de la indirecta i deixo de llegir el diari. Trec ostensiblement el meu smartphone de la butxaca i l'ambient torna a la normalitat.

Però la meva atracció pel paper és irreprimible, veig un fulletó publicitari que acompanya el diari i me'l miro de cua d'ull. És d'una gran cadena d'electrodomèstics, concretament d'aquella que ens interpel·la constantment dient-nos que no hem de ser burros. A la primera pàgina hi ha una oferta irresistible, un raspall de dents amb connectivitat Bluetooth. Bluetooth vol dir, literalment, dent-blava, perquè els creadors d'aquest sistema d'intercanvi d'informació entre dispositius digitals van agafar-ne el nom del rei danès víking Harald Blåtand Bluetooth.

Cent quaranta-tres euros per un raspall de dents elèctric amb Bluetooth, víking o no, és una ganga, però, ara que hi penso, l'Ajuntament ja n'està al cas? No ho puc evitar i se m'escapa un comentari en veu baixa: "Com podem permetre que encara hi hagi establiments obsolets que venguin raspalls de dents sense connexió a internet?". El cambrer sempre sol·lícit, s'acosta, passa el drap novament per la taula i em diu a cau d'orella: "No es preocupi caballero, un iRobot de l'Ajuntament ja està preparant una nova ordenança".