L'exconseller delegat de l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa), Narcís Piferrer, declararà divendres als jutjats de Girona arran d'una denúncia de la CUP a la Fiscalia, el novembre de l'any passat, en considerar que després de diverses auditories i comissions d'investigació hi ha múltiples indicis d'irregularitats. La denúncia fa referència a un «delicte continuat d'administració deslleial». Ara, la Fiscalia creu hi ha indicis i ha demanat al jutge que obri diligències i li prengui declaració. Carles Monguilod, advocat defensor juntament amb Cristóbal Martell, va dir que pot acreditar que Piferrer no ha comès «cap conducta irregular».

Narcís Piferrer Reixach va deixar el càrrec el mes de juny, segons consta al Registre Mercantil, i es va jubilar. El va substituir l'enginyer Xavier Ballell Ruhí, que està vinculat a Aigües de Blanes, de la qual és accionista Agissa.

Segons la CUP, hi ha indicis que Piferrer podria haver comès malversació de fons públics, de facturació falsa i de finançament improcedent. Tot plegat per beneficiar la part privada, que té el nom de Girona SA i que és el 80% i està en mans de CaixaBank -34,22%-, Aqualia -33,61%-, Agbar -31,42%- i el particular Joan de Llobet Vila -0,75%- de l'empresa mixta, en detriment de la part pública, que és el 20% i està en mans de l'Ajuntament de Girona -14%-, el de Salt -4%- i el de Sarrià -2%.

Exemples d'indicis de delicte

Segons la CUP, Piferrer tenia «plens poders per actuar de manera fraudulenta». Entre els exemples de finançament improcedent esgrimits ahir per la portaveu cupaire Laia Pèlach, hi hauria un crèdit «desmesurat i perjudicial» per a l'empresa mixta. Es va fer amb la pròrroga de la concessió del servei de l'any 2013, on la part privada va aportar 3,75 milions d'euros en forma de prèstec a Agissa perquè l'empresa pogués fer efectiu el pagament als ajuntaments. El préstec s'ha de retornar amb interessos. Concretament es va acordar un interès fix del 10% i un de variable del 2%. Això ha fet, per exemple, que Agissa hagi pagat 214.000 euros en concepte d'interessos l'any 2014. Aquest cànon aniria lligat al pagament de la col·lecció d'art Santos Torroella.

Com a malversació de fons hi hauria els salaris desproporcionats del nucli directiu: dues persones que cobraven conjuntament 187.982 euros a l'any. També crèdits per finançar obres que no s'han fet. Pel que fa a facturació falsa, hi hauria costos de la part privada que hauria repercutit a la mixta sense justificar o lloguers de locals molt elevats.

Pèlach va deixar clar que el que desitja la seva formació és la municipalització del servei per deixar de banda tota aquesta mala gestió, obtenir un major control i que els beneficis puguin repercutir en els ciutadans dels tres municipis. La CUP ha demanat ser acusació popular.

El alcaldes, amb Piferrer

Mentrestant, els alcaldes de Girona, Salt i Sarrià van fer pinya. Els Ajuntaments han demanat personar-se com a acusació particular perquè és «l'única fórmula jurídica que els permet tenir tota la informació mentre s'instrueix el cas, segons l'alcaldessa gironina, Marta Madrenas, però va deixar clar que no volen «prejutjar» res. Madrenas va exposar que els diferents informes i auditories no van «detectar cap il·lícit penal». «Una cosa és un tema penal i una altra cosa és que hi hagi marge de millora en la gestió, són coses que s'han de separar per tal que no es creï cap alarma», va remarcar. Madrenas va indicar que ja s'han fet aquestes millores. Un exemple seria no taxar costos sinó fer pressupostos previs.