Volem ser una ciutat dormitori de la perifèria de Girona? Acceptem el paper que ens han volgut atorgar de ser una mena de polígon comercial i residencial massificat d'aquesta àrea urbana? Volem seguir amb el model de concebre el territori, el sòl, com un potencial negoci perquè uns quants puguin especular? No n'hem tingut prou amb la bombolla immobiliària que ha dut als màxims nivells d'endeutament de les famílies, al màxim nombre d'aturats, de desnonaments, de corrupció, de desigualtats socials, etc, que a la mínima que ens venen certa recuperació intentem tornar a transitar pel mateix camí?

I si comencem a canviar el model? Proposem un model que anomenem «fer poble», que tracta de fer barri, de construir identitat col·lectiva, de teixir xarxa social, d'impulsar la cultura popular i una activitat econòmica de proximitat lligada al territori i respectuosa amb l'entorn.

Es coneix la consulta del 24 de setembre per la possible implantació d'un Ikea, com si estiguéssim discutint d'un solar que no sabem què posar-hi. En realitat estem parlant d'una macrooperació urbanística que abasta des del terme municipal de Girona fins a l'autopista. I estem parlant d'importants interessos, d'inversors que ja fa anys que s'han posicionat en aquesta zona esperant que les diferents administracions, entre elles l'Ajuntament, aprovin els plans i les modificacions necessàries per fer-hi un bon negoci especulant amb els terrenys.

En aquests dies estem debatent sobre quina necessitat tenim de créixer més si tenim barris inacabats, solars per edificar i pisos buits. Parlem del model de les grans superfícies comercials i la repercussió que té sobre el petit comerç i sobre tota l'activitat econòmica d'una zona. Posem sobre la taula com reverteix en la riquesa i el benestar que realment es queda al poble segons un model o l'altre. I, naturalment, de la ja clàssica cantarella dels llocs de treball que diuen que es guanyen, i de les condicions laborals, i dels llocs que es perden. I també parlem de l'afectació sobre el trànsit. I posem damunt la taula una evidència: més creixement és igual a noves necessitats que s'han de cobrir. No es pot plantejar un creixement, suposadament per cobrir dèficits, mentre en generem de nous.

Aquests dies volem parlar del futur d'un Salt que avui podem començar a definir entre tots, o de deixar via lliure perquè el defineixin altres, i de quin marge i quina capacitat d'intervenir ens quedarà si posem tot el sòl disponible a mans dels especuladors. Volem poder decidir com ens agradaria que fos un final del poble per la banda sud, que respongui als interessos dels que hem decidit viure a Salt.

Mai fins ara la gent de Salt hem pogut debatre i votar sobre el model de desenvolupament que volem per al nostre municipi. Ara en tenim una oportunitat, canviem de direcció, fem poble!