Tarragona va viure ahir amb la mobilització de l'ANC i Òmnium Cultural la manifestació més massiva de la història de la ciutat. Segons l'organització, van participar a la concentració de la Rambla Nova unes 110.000 persones. Des del Balcó Mediterrani fins a la plaça Imperial Tarraco, la Rambla Nova es va omplir de gom a gom amb ciutadans vinguts d'arreu de la demarcació quan encara quedava una hora per l'inici de la manifestació i que van fer bategar amb força els punts de cartolina groga al ritme de la música.

La rambla es va dividir en deu trams, corresponents a les deu comarques diferents, el Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Baix Ebre, el Montsià, l'Alt Camp, la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà, la Terra Alta i el Priorat. En aquests deu trams, van actuar 18 colles castelleres arribades d'arreu del territori, que van fer un pilar cadascuna; primer amb el batec a Tarragona i, després, amb el batec conjunt de la República Catalana.

ANC i Òmnium Cultural calculen que a la manifestació a Tarragona hi van participar unes 110.000 persones. Tant amb una xifra com amb l'altra, aquesta seria la manifestació més massiva de la història de la ciutat, amb més participants que la mobilització que es va fer contra la guerra de l'Iraq o el 15-M.

Entre les primeres fileres, tocant a l'escenari davant del Balcó del Mediterrani, va viure la manifestació la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que va rebre el suport dels manifestants davant l'advertència d'inhabilitació per part del Tribunal Constitucional. La presidenta del Parlament va definir la jornada com a "històrica, mai havia vist una cosa semblant" i va destacar que "una vegada més, s'ha demostrat que és el civisme".

La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, també es va concentrar en aquesta zona. Diversos alcaldes del territori, com Ferran Bel de Tortosa o Carles Pellicer de Reus, el secretari de Presidència, Joaquim Nin, també van fer bategar el punter des d'aquesta zona. Entre altres cares reconegudes es podien localitzar a l'exdirigent republicà Carod-Rovira, o l'expresident del Parlament Ernest Benach.