En setmanes com les que hem viscut, durant les qual la baixa densitat de notícies i l'excés de calor estoven l'interés general en les coses quotidianes, sembla que han passat desapercebudes a la majoria dels gironins accions com la cresponada a Sant Narcís o l'acceptació per part del consistori gironí de pagar a ADIF, amb diners de tots, l'enderroc incomprensible del famós finger a l'estació de l'AVE. Similar a aquestes dues notícies, que es veu que preocupen ben poc els gironins, sembla que a ningú el pertorbi tampoc els diners públics invertits en alguns actes lúdics de benefici privat. Exclusivament privat, ja que les accions no han servit per retornar a l'erari la inversió. Contràriament, alguns sectors com els de la restauració, l'hostaleria i els serveis, el cor econòmic de Girona, han vist com aquests esdeveniments suportats amb diner públic els feien una competència deslleial ocupant espais de privilegi. I no parlo de la cessió de l'espai públic en si mateix sinó de l'atorgament de subvencions a certes festes. La Girona de Festivals ha de tenir un sostre, necessàriament, pel que fa al ràtio entre la inversió pública i el retorn al territori. I no sé gaire bé si de moment ningú porta la llibreta dels comptes.

És necessari invertir diners a cultura sempre. Una ciutat culta, oberta als nous corrents i alhora respectuosa amb la història clàssica és una ciutat sana, amb visió de futur i carregada d'oportunitats. La inversió en cultura ha de tenir sempre, sempre, un efecte de creixement exponencial. Però no ha de servir per mantenir empreses ni empresaris amb l'excusa de la programació alternativa. A Girona ens cal música clàssica, art modern, cultura popular, música tecno, havaneres, mulasses, biblioteques, teatre alternatiu i cinema de culte. Ho necessitem tot per seguir presumint de ciutat moderna, i ser-ho. Però hem de començar a decidir entre tots com ho paguem. I qui. I a canvi de què. Hauríem de recordar que les subvencions sempre les paga algú. I normalment sempre és el mateix: tu.