L'Ajuntament de Girona ha decidit «aturar», de moment, la instal·lació de la planta de triatge de paper i cartró que s'havia planejat al polígon de Mas Xirgu. La possible instal·lació d'aquest equipament va despertar les queixes dels empresaris del polígon i dels veïns d'aquesta zona a finals de l'any passat. Els afectats es van unir i van presentar un seguit d'al·legacions i es van reunir amb l'equip de govern per mirar d'evitar aquesta planta.

La decisió de l'Ajuntament l'ha anunciat el regidor d'Urbanisme, Via Pública i Mobilitat, Joan Alcalà, si bé no està definit si aquesta aturada és temporal o per sempre.

La nova nau s'havia d'instal·lar en parcel·la propietat municipal situada prop de la comissaria de Trànsit dels Mossos d'Esquadra. Aquesta construcció s'havia aprovat al gener de l'any 2014 en un ple municipal després d'un acord entre el consistori i i l'empresa d'iniciatives socials Tirgi.

Evitar anar a Celrà

La planta s'havia de construir en uns terrenys de propietat municipal i la cessió és gratuïta i per trenta anys. La superfície de la finca és de 3.170 metres quadrats. D'aquesta manera, l'Ajuntament el consistori s'estalviaria el carburant dels camions que diàriament transporten el paper fins a Celrà, a més de generar menys CO2. L'empresa ja té una planta en aquest altre municipi de la comarca del Gironès. La cessió gratuïta del solar s'havia previst per a trenta anys.

L'oposició d'una trentena d'empresaris, que es van constituir en una plataforma, ja va provocar que l'aleshores regidora d'Urbanisme, Marta Madrenas, assenyalés que entenia les queixes dels afectats tot i que va apuntar que hi havia «cert desconeixement» de l'activitat que s'havia d'implantar a la zona.

La plataforma indicava que permetre la planta de triatge era obrir la porta a altres possibles usos «nocius, molestos, insalubres i perillosos», permesos al Pla General com eren com ara depuradores, centrals d'energia elèctrica i incineradores, entre altres. Per aquest motiu, també demanaven un canvi normatiu en el planejament vigent a la zona per impedir aquestes instal·lacions que al seu parer eren «una barbaritat legal inconcebible»