El meu record d'en Narcís Jordi Aragó va lligat invariablement a la vida gironina, en tots els seus aspectes; però principalment en l'àmbit cultural, en les celebracions tradicionals, i en la seva intensa i eficaç labor periodística. El recordo de molt jovenet en les celebracions de la Catedral, en les solemnitats, en què tampoc faltaven els seus pares i els seus oncles Masó.

La tradició familiar va ser sempre molt viva per a en Narcís. Era molt conscient del que representava ser nét del fundador del Diari de Girona, periòdic que des de l'any 1889 fins el juliol del 1936 va recollir i divulgar les vivències i les activitats ciutadanes. Al mateix temps que defensava la ideologia del seu director i redactors. Diari en el que diversos membres de la família Masó hi dedicaren els seu treball, en tots els aspectes tant pel que fa a la redacció com a la impressió. Treball aquest darrer que es caracteritzava per una pulcritud extrema, detall que en la premsa diària és molt difícil aconseguir.

El pare d'en Narcís i els oncles Masó tots ells vinculats al Diari, foren sempre un exemple a imitar pel jove Aragó. Tots ells també destacats en la vida gironina. Santiago Masó, com a polític, Rafael l'arquitecte que tot i haver mort quan encara estava en plenitud d'activitat i deixant grans projectes per realitzar, ens ha deixat una obra que ha merescut els elogis i reconeixement per part de totes les persones sensibles. Joan, tot i que la seva carrera era la de farmacèutic i que fins i tot havia obert farmàcia a l'Argenteria, ho deixà per dedicar-se a la impremta familiar. Narcís, pedagog i artista i excel·lent pessebrista. Estanislau Aragó, pare d'en Narcís, els darrers temps anteriors a la guerra, fou regidor de l'Ajuntament de la ciutat, ocupant el càrrec de conseller de Cultura.

En els anys d' estudiant, en Narcís era constant lector de la Biblioteca Pública. I un bon dia se l'invità a moderar una taula rodona que la mateixa Biblioteca organitzà, sobre La Girona vella i la Girona nova. Ell recordava amb certa emoció aquella primera actuació en un acte públic, al costat de destacades personalitats de la Girona d' aquells anys de mitjan segle XX.

La ràdio va ser un altre camp d' actuació d'aquell jove que anava madurant per convertir-se ben aviat en un referent en la vida cultural de la ciutat. I en les emissions de Ràdio Girona va conèixer la que seria la seva esposa , amb la qual compartí il·lusions, projectes i realitzacions, fins que la mort d' ella els separà, quan la malaltia ja començava a minar també la que havia estat forta constitució d'en Narcís.

Tot i que la carrera de Dret fou la que marcà l' inici de la seva vida professional, exercint uns anys l'advocacia, i ocupant càrrecs de gran relleu en l' assessoria jurídica, el periodisme fou el camp on en Narcís desplegà una gran part de la seva activitat. Amb gran eficàcia i superant tota mena de dificultats i de contratemps. Començà com a redactor de Vida Catòlica, fins que sorgiren problemes amb el censor de la publicació. Eren temps en què era perillós publicar certes opinions encara que s'ajustessin a la realitat. I potser encara més quan sí que s'hi ajustaven. Durant una colla d' anys la revista Presència, sota la seva direcció, fou la veu dels que no tenien veu. Setmanalment era esperada l' aparició de Presència, pels que sabien que hi podrien llegir el que no es trobava en altres publicacions periòdiques. I també pels que temien les crítiques que els podien afectar. Publicà assiduament en les planes d'ElPunt i formà part del Consell d' Administració.

La Revista de Girona sota la seva direcció experimentà un canvi ben notori , ampliant considerablement la temàtica que hi és tractada i adquirí una actualitat que li ha donat un marcat interès per un més gran nombre de lectors. Tant quan exercí la direcció, com posteriorment continuant en el Consell de Redacció, sempre el seu criteri meresqué ser tingut en compte. I el que ell hi ha seguit publicant, fins fa ben poc temps, ha estat llegit amb el màxim interès.

Algú l'ha qualificat com excessivament crític. Però s' ha de reconèixer que aquesta crítica es fonamentava en la seva preocupació pel bé de la ciutat que tant estimava i de la societat de la qual formava part. Si parlava de la Girona grisa i negra era pel seu desig de veure-la resplendent i esponerosa.

La personalitat d'en Narcís Jordi era molt completa i també molt complexa. Un pensament clar i una ploma àgil per expressar-lo. Una veu potent i ben modulada i una capacitat per captar l' atenció del més exigent auditori. Sabia el que volia dir i ho deia amb tota claredat i amb elegància.

Darrerament la malaltia l'anà reduint a la inacció fins a veure's obligat a deixar tota activitat. I finalment la mort ha apagat aquesta llàntia que il·luminava la cultura i la vida ciutadana. Amb la mort d'en Narcís-Jordi Aragó i Masó, Girona perd un intel·lectual destacat, un home de bé, un periodista excel·lent i un incondicional ciutadà.