L'església de Sant Fèlix de Girona va acollir ahir al matí la cerimònia de comiat de l'advocat, periodista i escriptor Narcís- Jordi Aragó. Va ser un últim adéu discret i sobri amb una sorpresa solidària. Un darrer acte de generositat d'Aragó, que va morir dilluns als 84 anys. Les rendes del vitalici que ha rebut de l'Ajuntament des del 2007 per la donació de la Casa Masó es destinaran a una entitat benèfica, tal com volia el periodista, desig, però, que va optar per no fer públic en vida. Això ho va anunciar Josep Radresa, en nom de la família.

La basílica es va omplir de gom a gom amb desenes d'amics, familiars i coneguts i representants de diferents institucions i del món cultural i social de Girona i de les comarques gironines. No hi va faltar el vicealcalde de Girona, Eduard Berloso en nom del consistori -l'alcaldessa és de viatge institucional a Ucraïna- ni el regidor de Cultura, Carles Ribas. També l'exalcalde Joaquim Nadal, el vicepresident de la Diputació, Miquel Noguer o l'exdelegat de Cultura Joan Domènech, entre altres.

Un whatsapp

Durant l'eucarista de pregària es va fer esment a les excel·lents descripcions de la ja passada Girona grisa. El capellà que oficiava la cerimònia, Joan Riu, va assenyalar que ell no havia de ser qui fes la missa, però que mossèn Pere Domènech era de viatge a Terra Santa. De fet, va enviar un whatsapp recordant que Narcís- Jordi Aragó va ser un «referent gironí per a molts», escrivia des d'un llac de la zona i s'unia al condol. Això sí, Domènech va tenir temps d'acomiadar-se d'Aragó abans d'emprendre el viatge.

Joan Riu va estar acompanyat del rector de Sant Fèlix, Joan Baburés, durant la cerimònia. Al llarg de la missa es va recordar la trajectòria brillant del finat tant pel que fa a publicacions escrites com en les seves col·laboracions en ràdio i televisió. Se li va donar les gràcies pel seu mestratge, el seu testimoni i el seu compromís amb la ciutat.

En nom de la família es van destacar diferents trets personals de Narcís-Jordi Aragó. Per un costat, el seu amor cap a Girona, reflectit en multitud de llibres i gestos. La seva generositat i de la seva dona Mercè Huerta, que precisament va morir un any, un mes i un dia abans que Aragó. Finalment es va destacar la vida austera del matrimoni al llarg de la seva vida. Tots aquests elements van fer que, per exemple, decidís donar la seva casa del carrer Ballesteries a l'Ajuntament de Girona perquè la convertís en la Casa Masó a canvi d'una pensió vitalícia. Tots aquests diners, que es podria haver gastar en viatges i altres luxes lícitament, segons es va recordar, es destinaran «a persones necessitades», tal com va anunciar la família.