El periodista i escriptor gironí Narcís-Jordi Aragó i Masó va morir ahir al migdia als 84 anys, a causa d'una malaltia respiratòria. Nascut a Girona el 29 de juny de 1932, es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona -va exercir com a advocat del 1957 al 1977- i diplomar en Periodisme a l'Escola Oficial de Madrid.

Nebot de l'arquitecte noucentista Rafael Masó, va ser clau per conservar el llegat familiar i va destacar en la faceta de periodista i d'escriptor amb una llarga trajectòria que el va dur a ser un mestre de periodistes i a ser cronista de la ciutat a través de la quinzena llarga de llibres que va escriure i les publicacions que va dirigir. Va ser ell qui va descriure la Girona grisa del passat.

Aragó va viure i sentir la ciutat on va néixer, la casa Masó, amb la seva dona, la pintora Mercè Huerta (traspassada el juliol del 2015). La faceta periodística la va iniciar a Ràdio Girona, en diversos programes entre el 1955 i el 1963. Va ser redactor en cap de la revista Vida Catòlica (1962-1967) i destaca també la seva etapa com a director del setmanari Presència (1967-1980). A més, va ser cofundador de l'Associació de Premsa de Girona (1977) i del Col·legi de Periodistes de Catalunya (1985), del qual va presidir la delegació de Girona fins al 1993.

Des del 1979 va col·laborar amb el diari El Punt i entre el 2007 i 2012 va ser-ne president del Consell Editorial. Director de la Revista de Girona entre el 1985 i el 2009, era des del 2008 president d'honor de la Fundació Rafael Masó de Girona.

Clau en el llegat familiar

Una de les darreres intervencions públiques d'Aragó va ser el 25 de febrer del 2015. Aquell dia va presentar la donació del seu fons i el de la seva esposa a la ciutat de Girona. Entre el material que es va donar, hi havia l'obra literària i periodística d'Aragó, amb manuscrits, mecanoscrits i primeres versions de llibres; o dossiers documentals formats, entre d'altres, per textos de Carles Rahola procedents de l'arxiu familiar, 500 diapositives en color de Girona entre 1950 i 1990 o el seu epistolari, amb cartes de més de 1.000 personalitats de diversos àmbits, entre d'altres.

De fet, Aragó ha estat clau per preservar el llegat del seu oncle. A banda de la documentació, va cedir la casa natal a l'Ajuntament, immoble que va creuar per primera vegada als 4 anys. Allà hi va tenir 16 anys un despatx d'advocats i hi va escriure la voluminosa obra que ha deixat com a llegat. L'escriptor va mantenir la residència al tercer pis de l'edifici que va donar al consistori i que, degudament museïtzat (actualment s'hi fan visites) va obrir el 2012 com a casa Masó.

Un cronista de la ciutat

En la seva trajectòria com a escriptor, va destacar per ser un cronista de la ciutat amb obres com Girona, grisa i negra (1972), que va escriure juntament amb Just Manuel Casero, Jaume Guillamet i Pius Pujades; La Devesa, paradís perdut (1980); Girona ara i sempre: (una crònica) (1982); Rafael Masó i els noucentistes (2008), o Periodisme sota sospita (2013).

A banda, va rebre nombroses distincions, entre d'altres l'any 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i la distinció Ciutadania que concedeix l'Ajuntament en reconeixement al seu «compromís cívic expressat per tota una vida dedicada a la recerca i difusió de la cultura gironina, al món de la comunicació, a la docència i a la participació en múltiples iniciatives socials». També va rebre el premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2009) o la Mosca d'Honor de la demarcació de Girona del mateix col·legi professional (1994).

La seva mort va ser molt sentida a la ciutat. Des de diferents entitats culturals i cíviques i des dels grups municipals van valorar la seva tasca en favor de Girona i van lamentar la pèrdua del periodista i escriptor. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va escriure a Twitter «Gironí, periodista, mestre de periodistes. Indispensable en la salvaguarda del patrimoni de Rafel Masó». L'alcaldessa, Marta Madrenas, va assenyalar que estava «commoguda per la trista notícia» i va indicar que es tractava d'«un referent gironí que trobarem a faltar». El regidor de Cultura, Carles Ribas, es va referir al traspàs com una «pèrdua molt important per a la ciutat en un espectre molt ampli que comprèn tant l'àmbit cultural i periodístic com el social perquè era un prohom de la ciutat».

El cronista oficial de la ciutat, Enric Mirambell, va descriure Aragó com una «gran personalitat i un gran gironí» i «una de les persones de més talla intel·lectual de Girona». Des de la fundació Rafael Masó, el seu president, Jordi Falgàs, va dir que «ha estat un privilegi» treballar amb ell i que Aragó va estar «al peu del canó fins al darrer moment». Va agrair les cessions a la ciutat de la casa Masó i de tota la seva documentació i va lloar aquesta «generositat» juntament amb la seva dona, que han permès que «la ciutat tingut aquest patrimoni per sempre més».

L'exalcalde Joaquim Nadal va destacar que Aragó ha estat sempre «molt implicat amb la vida local» i que «això li ha permès tenir un coneixement molt profund de la societat gironina que li va permetre desplegar la seva activitat vocacional amb un compromís constant amb la ciutat». Nadal va descriure Aragó com «un cronista de la vida ciutadana i de la vida catalana amb els ulls atents i crítics d'un periodista excel·lent». La Girona, grisa i negra és per l'exbatlle «una mena de declaració de principis de combat democràtic per la ciutat».

L'enterrament

La vetlla serà avui al tanatori de Girona, de les cinc de la tarda a les nou del vespre, i la cerimònia de comiat tindrà lloc demà a les onze del matí a la basílica de Sant Fèlix.