La tasca d'en Narcís-Jordi Aragó com a promotor i president d'honor de la Fundació Rafael Masó ha estat una mostra de la seva estimació profunda i de la seva generositat envers la ciutat de Girona. Aquesta etapa ha coincidit amb els deu últims anys de la seva vida i per tant es pot dir que ha estat la culminació d'allò que sempre el va preocupar fins a l'obsessió: la ciutat on va néixer i va viure sempre.

Des del periodisme va poder exercir el civisme: interessat sobretot pels escriptors, els artistes i en general tothom que d'una forma o altra ha parlat de la seva ciutat, això li va permetre ésser molt més que un observador o un narrador distant, sinó tenir una incidència real i palpable en la història i la cultura recent de Girona.

És més, encara que fos des de l'exercici de la microhistòria, creia profundament que la cultura té la capacitat de millorar les nostres vides i és una eina indispensable per ajudar-nos a entendre el món. La donació a la ciutat de la Casa Masó, i de totes les col·leccions que s'hi conserven, junt amb l'arxiu i la biblioteca, a més de permetre constituir la Fundació i preservar tot aquest patrimoni arquitectònic i artístic, ha culminat aquest compromís envers Girona que Narcís-Jordi Aragó tenia per la ciutat i la seva gent. Amb molta paciència, des dels 80 anys ha sabut conviure amb les molèsties i problemes que comporta la transformació de la que havia estat casa seva des de 1960 i amb tot allò que suposa el funcionament diari d'una casa museu. En realitat, des de la inauguració de la casa museu, ara fa quatre anys, la seva dedicació no va fer més que anar en augment.

Dia rere dia hem comptat amb el seu consell i ajuda, tant en allò més pràctic i prosaic dels molts secrets que guarda un edifici com aquell, com a l'hora de vetllar perquè la Fundació aconsegueixi dur a terme els seus objectius més ambiciosos.

Sovint en Narcís-Jordi es mostrava preocupat i decebut pel desprestigi de les humanitats, pel poc interès general envers la cultura i les arts, i s'indignava amb les mostres d'ignorància i d'incultura d'alguns dirigents polítics, però cada vegada que un investigador o un estudiant s'asseu a la taula de la biblioteca de la Casa Masó penso que el seu granet de sorra per corregir-ho no és petit. El seu llegat és múltiple i donarà fruits per molts anys.