Un buit immens

29.08.2016 | 06:30

La mort de Narcís-Jordi Aragó ens deixa un buit immens. Pocs cronistes han narrat com ell la transformació de la ciutat durant la segona meitat del segle XX, a través d'un extens patrimoni literari i periodístic que està al servei de tota la ciutadania gràcies a la donació que el matrimoni Aragó-Huerta va fer a l'Ajuntament fa poc més d'un any. La Girona «grisa i negra» que ell va saber descriure amb tanta precisió ha quedat ja en el record d'unes generacions, i en l'imaginari dels seus descendents. Avui tenim una ciutat en color, gràcies en bona part a la tasca de tot un seguit de gent amb en Narcís-Jordi Aragó al capdavant.

Bona part de la intel·lectualitat de l'època li va reconèixer, quan va abandonar la direcció del setmanari Presència, el 1979, la seva «sacrificada abnegació esmerçada en els moments difícils al servei de la democràcia, de la llibertat i d'una Girona més tolerant i oberta». Vull destacar aquesta frase perquè uneix el compromís de país i de radicalitat democràtica amb el protagonisme absolut de Girona en tota la seva vida. L'edició de Girona grisa i negra va ser un revulsiu per traçar aquests nous objectius de ciutat en uns moments de transició on les seves reflexions van ajudar a posar les bases de la Girona que avui coneixem. Ell mateix ho va reconèixer anys més tard en una entrevista al Diari de Girona: «Els gironins hem aconseguit que la nostra ciutat ja no sigui avorrida». Narcís-Jordi Aragó i Girona van crear una simbiosi perfecta. La seva obra literària demostra uns coneixements profunds i una passió sense fre cap a la ciutat: «Cap dels meus llibres no s'hauria pogut escriure si jo no hagués conegut i estimat la ciutat on vaig néixer i on sempre he viscut. La influència de Girona sobre la meva obra ha estat, doncs, total i absoluta», reconeixia en una entrevista a El Punt el 1993. Cinc anys abans, a Clàxon, hi deia el següent: «Jo sempre escric el llibre sobre Girona, sempre dono voltes a Girona. Potser no és tan bonica ni interessant, però jo la hi veig i m'agrada transmetre-ho». Aquesta radicalitat gironina d'Aragó, aquest sentiment de pertinença, és sens dubte un referent per a tots els qui construïm Girona cada dia.

Aragó va tenir la sort de veure reconeguda la seva trajectòria en vida. Girona li ha sabut retornar amb estima tota la seva dedicació, ha comprès la rellevància dels seus escrits i l'ha acompanyat en projectes personals però també d'interès col·lectiu com ara la museïtzació i obertura de la Casa Masó. Això permetrà assumir millor i de manera global l'obra d'Aragó, que sens dubte ha de guanyar pes en el relat cultural i educatiu per explicar la Girona contemporània. El valor de la seva herència és incalculable, i correspon a les generacions actuals i futures aprofitar el llegat de l'escriptor i periodista, i inspirar-s'hi per definir els nous objectius i valors de la Girona que volem. Però sobretot cal tenir com a referent aquest amor que sentia per la ciutat, aquest treball incansable i enriquidor amb la voluntat única d'assolir una Girona millor. El trobarem a faltar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema