El meu avi no errava mai en les seves prediccions meteorològiques. De bon matí, abans de sortir de casa, li preguntàvem quin temps faria i ell contestava invariablement: «Aquest vespre us ho diré». Les prediccions són pròpies de profetes o d'imbècils i el meu avi no era ni dels uns ni dels altres. Avui en dia hi ha tota una legió d'especialistes en el tema i fins i tot els paguen per sortir a la tele.
Des de l'antigor que la gent cerca l'ajut d'oracles per saber a l'avançada el que nia en el cor de l'atzar. Oracle ve d'«orar» i orar és parlar amb el déu de torn. La gent resa, però la divinitat ja ha decidit, per tant és força inútil demanar segons què. No et tocarà la loteria si ja està escrit que no t'ha de tocar, no plourà si els déus de l'Olimp han decidit anar a la platja, i plourà a gots i barrals si Demèter vol regar els camps.
Cap predicció és fiable, començant per les prediccions meteorològiques, naturalment. I, si no l'acompanyem d'una previsió, val més que ens preparem per al pitjor. Ens han assegurat que farà sol, però nosaltres hem decidit portar un paraigua al cotxe, ens han dit que ens tocarà la loteria, però no li diem encara al cap de l'oficina el que realment pensem d'ell, perquè sabem que tot és relatiu i que res ho és tant com una predicció.
Alexandre el Magne va voler esbrinar si era descendent directe de Zeus i va haver de viatjar fins al cor del desert egipci, a l'oracle de Siwa, per saber-ho. La resposta que allà va trobar ha quedat en el secret més absolut i avui les ruïnes d'aquesta ciutat fantasma han quedat sepultades per la sorra, perquè els murs de fang es van fondre durant unes inaudites pluges torrencials l'any 1926. Qui pot pensar que ha de ploure en el desert? Cap endeví, ni cap meteoròleg, va ser capaç de predir-ho.
