Darrerament ha entrat en el debat públic gironí la qüestió dels centres cívics, la seva gestió i el seu finançament. També la seva relació amb l'entorn, imprescindible per entendre què i com han de ser aquests espais d'activitat i trobada ciutadana.

A ningú se li escapa que Girona té una xarxa de centres cívics reconeguts per tothom, que realitzen una feina ingent a favor de la ciutadania i de l'interès públic. Mereixen especialment un reconeixement els seus responsables i els treballadors i treballadores, que amb un pressupost modest programen i coordinen desenes d'activitats que donen vida als barris i a la seva gent.

Per això ens vam alegrar que la nova regidora delegada es fes la foto sota un titular contundent: «l'Ajuntament vol potenciar la Xarxa de Centres Cívics». Però -això sí- ni un mot sobre el finançament. Per fer números: el pressupost municipal consigna 125.016 € anuals a la Xarxa de Centres Cívics. Si en tenim un total de vuit, això vol dir que de mitjana cada centre cívic rep uns 15.000 € l'any. Una misèria.

Com a comparació, el festival de mapping d'enguany -tres dies de durada- ha costat 130.000 euros a les arques municipals, és a dir, més diners que el conjunt de la Xarxa de Centres Cívics al llarg de tot un any. Tornant al fil, i essent honestos, hem de dir que vam preguntar per escrit a la regidora sobre aquesta qüestió. «Tenim la voluntat i el compromís d'augmentar el curs vinent la partida per potenciar la Xarxa de Centres Cívics», ens va respondre literalment. Sense més concrecions. N'estarem atents.

I finalment, i no per això menys important, el model i la gestió. Malgrat l'escàs finançament i gràcies tant a una ciutadania activa -que proposa i té iniciatives- i a uns treballadors i treballadores incansables, el model actual funciona raonablement bé. Però nosaltres volem fer un pas més. Durant la campanya electoral ens vam comprometre a convertir els centres cívics en ateneus cogestionats pels veïns.

Aquesta és la clau: els centres cívics són del seu barri, de la seva gent, un espai de trobada on es fa visible la idea mateixa -molt republicana- de ciutadania. La gent i les entitats són qui millor coneixen el territori, les seves necessitats, els seus impulsos cívics. Sense tuteles ni dirigismes polítics. Per què no implicar-los directament en la gestió?

Equipament municipal és sinònim d'equipament de la gent, de totes i de tots. Democratitzem l'espai públic i empoderem la ciutadania, també en aquesta qüestió. Apostar de debò per la Xarxa de Centres Cívics no és només un titular, és -o hauria de ser- tot això altre: prioritats encertades de despesa, suport institucional i cogestió ciutadana. Els centres cívics són de les veïnes i els veïns.