Abans, quan encara no existien els vehicles de motor, els carrers eren transitats per carros i carretes, jo encara en recordo molt vagament algun. Eren de rodes enormes, circulaven lentament i sotraguejaven amb un so agut sobre les llambordes. Suposo que dec ser de les darreres persones de la meva generació, en aquesta part del món, capaces encara de lligar aquella fressa amb la de les maletes amb rodes pel damunt de les voreres.

La tecnologia ha evolucionat una barbaritat, però els enginyers industrials no han estat capaços d'amortir segons quins sorolls. No hi ha dia que no ens desperti aquest brogit de les maletetes o algun altre de pitjor. L'home ha arribat a la lluna i ha estat suficientment destre per crear internet i unes quantes coses més, però les maletes que abans eren silencioses, ara fan un terrabastall fora de mida. A algun fabricant de trolleys d'aquests, de policarbonat amb tancament de seguretat i disponibles en diferents colors, els preocupa realment aquest soroll tan impertinent?

Fa un temps, tampoc gaire, les maletes es portaven a la mà o a l'esquena, es bufava i es maleïa entre dents, però els veïns podien continuar dormint plàcidament, tant si els viatjadors anaven de vacances com si migraven cap a un país més desenvolupat. Les estacions i els aeroports eren indrets relativament tranquils. Ara, en canvi, semblen un camp de batalla i, entre el brogit de les rodes de les maletes, t'has de fer entendre amb llenguatge de signes.

Proposo molt seriosament als ajuntaments que -com a mínim- en els carrers més transitats s'escampi palla, tal com es feia abans davant de les cases dels moribunds, per rebaixar el terrabastall de les rodes de les maletes, sobretot ara que tothom va de viatge. Això o prohibir directament les punyeteres rodetes de policarbonat.