vacances

05.08.2016 | 06:30

Que l'any tingui dotze mesos és una d'aquelles mentides que mantenim perquè no tenim el valor necessari per acceptar que amb prou feina un any té deu mesos i mig de vida.
Que no són 365 dies, en anys que no siguin de traspàs, sinó poc més de 315 jornades. I és que quan s'apropa el 15 de juliol sembla que el món s'acaba i tot s'atura fins poc abans de l'1 de setembre. Especialment a partir de l'1 d'agost la ciutat pateix una mena d'hibernació administrativa, comercial i empresarial que amara totes les activitats del dia.
Els pocs il·lusos que segueixen treballant, sigui a la força, sigui per confusió, són víctimes d'una inanició social que només pot ser corregida fugint cap a la costa els diumenges, en el millor dels casos, o amb altes dosis d'autosuggestió.
Aquests individus es reconeixen entre ells. S'identifiquen químicament entre els ramats de turistes que ocupen els carrers buits d'amics, coneguts i familiars, i intercanvien tímidament una mirada de complicitat dolguda aixecant lleugerament les celles i el cap per indicar que agraeixen la solidaritat d'aquell retrobament fugaç.
Saben que estan més sols que mai i aquell gest amb un altre resistent solitari encoratja a seguir un dia més sense defallir. Han après que han d'evitar les gestions amb l'administració pública, amb ?proveïdors, i fins i tot amb serveis tan imprescindibles com els ?sanitaris, els bancaris o els eclesiàstics.
s'arrisquen a trobar-se amb un dels altres mals d'aquests 45 dies infernals: els substituts. Malgrat que en comptats casos et pots endur la sorpresa que el substitut sigui molt millor que el titular de vacances, fins i tot el substitut depèn dels «de dalt». I els «de dalt» també fan vacances.
Als gironins i gironines que amb valentia resistiu: ànims, no esteu sols! Penseu que sempre arriba setembre. I ningú podrà aturar la vostra venjança.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema