Que circular amb un vehicle a motor per la Girona vella és una aventura de dimensions còsmiques és més que sabut. I fins i tot acceptat sense massa dificultats. Però que ho comenci a ser per culpa de l'assetjament de cambrers de terrasses, dels mercenaris disfressats de captadors d'ONG's i dels ramats de xais descarregats dels autobusos turístics provoca cert ofec residencial. I el més trist, si és que es pot parlar de tristor, és que ens hi acabarem acostumant i adaptant. Tot i així hi ha hàbits contra els que cal reclamar tota l'atenció municipal i ciutadana. I és que s'està convertint en tradició celebrar al carrer i a hores d'abstèmia col·lectiva els estúpids comiats de solter.

Veure a mitja tarda de qualsevol dia de la setmana, rambla amunt, rambla avall, homes i dones prou adults per prendre la decisió d'encetar una nova unitat familiar vestits de barjaula, amb elements fàl·lics fent d'antena neuronal o canviant plàtans per assots a les natges, no és només un atemptat al mal gust sinó un insult als qui exigim que el carrer és un espai de convivència.

Per fer l'imbècil no cal sortir al carrer. Més ben dit, hauria d'estar prohibit sortir al carrer. Ja sé que em poden dir que hi ha molts exemples d'exhibició de la imbecil·litat humana. És cert. Però tampoc cal inventar-ne de nous. Ni alimentar-los. Els comiats de solter al carrer no són cultura popular i sí una evidència de com de popular pot resultar la incultura. Començar una nova vida fent el ximple pel carrer és la garantia absoluta que la pots acabar o de manera ximple o amb les maletes al carrer.

Si no tenen prou espai a casa del nuvi o a casa de la núvia per fer rucades potser es pot incloure un nou ús al pla especial de la Devesa. O potser caldria que, com qualsevol altra activitat lúdica pública, quedés subjecte a la petició d'un permís amb la seva corresponent taxa dissuasiva. I amb la recaptació anar fent bossa per a la construcció d'un comiadòdrom municipal.

Qui sap, encara acabarem fent negoci amb les imbecil·litats.