La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona ha aprovat el pla especial per regular la ubicació dels clubs i les associacions de cànnabis a Girona. El document que ha avalat Urbanisme fixa que aquests locals no poden estar a una distància de menys de 200 metres d'espais considerats vulnerables, com són les escoles i els centres sanitaris. També estableix que la distància mínima entre els diferents clubs de cànnabis de la ciutat ha de ser de 500 metres.

El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, va explicar ahir -just després de celebrar la Comissió d'Urbanisme- que s'ha donat el vistiplau a la ubicació dels locals, tot i que no s'ha entrat en altres qüestions del pla especial com, per exemple, les regulacions publicitàries i horàries. Serra va argumentar que aquestes regulacions corresponen a l'Ajuntament de Girona, ja que es tracta de qüestions que es controlen amb les ordenances municipals. Per això, s'ha apostat per excloure del pla especial els àmbits que no són estrictament urbanístics.

En paral·lel, Serra va avançar ahir que el proper dimarts es debatrà -a la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya- el pla director urbanístic del sistema urbà de Girona (que a part de la capital de província, també incorpora altres municipis del Gironès com Fornells de la Selva, Salt, Sarrià de Ter i Vilablareix). En la reunió es proposarà una modificació del pla director urbanístic que es va presentar l'any 2010, amb l'objectiu de poder «esmenar» el document. «S'han d'introduir en el pla els models que conformen la nova generació de l'urbanisme», va valorar Serra.

En concret, Serra va detallar que la intenció és corregir «les possibles disfuncions» del pla director del 2010 perquè marca unes estratègiques que «no s'acabarien acomplint». Un cas és la ubicació de la futura Clínica Girona, ja que l'any 2010 estava previst que se situés a Fornells malgrat que al final es construirà a Girona. Un altre exemple és que a Vilablareix es va establir una previsió de més de 40 habitatges per hectàrea, que «no es correspon» amb la realitat actual. Per això, Serra va defensar que s'ha de «revisar i adequar» el pla.