Plantar la llavor per fer germinar la «creativació»

El Palau de Congressos va acollir una jornada amb més de 400 assistents que va servir per reflexionar sobre els reptes de la societat i per proporcionar eines per a l'educació de les noves generacions. Es va repetir el concepte «creativació», l'acció d'emprar la creativitat per convertir-la sistemàticament en innovació

11.07.2016 | 06:30

Els ponents fan una crida a educar el talent ja des de petits - Els experts constaten que, en el futur, serà necessari innovar per afrontar els nous reptes i evitar l'«ostracisme»

La jornada «Creativation Talks», que es va celebrar ahir al Palau de Congresos de Girona, va servir per posar una llavor per fer aflorar la creativitat entre els presents. «Creativació o extinció, nosaltres triem», es titulava la conferència inaugural de Josep Lagares, el president de la Fundació per a la Creativació, organitzadora de l'esdeveniment, i president executiu de Metalquimia. Anar renovant la creació. Per molts dels ponents, el futur és la creació i la innovació constant. La persistència. La renovació del talent d'un mateix. Qui no creï està condemnat a quedar al marge.

«La "creativació" és la capacitat de destriar, la millor eina que tenim per encarar el futur, però s'ha d'utilitzar bé. Només les persones, organitzacions i territoris que siguin capaços d'adaptar-se al ritme de canvis exponencial i innovar, afrontar els reptes, sobreviuran», insistia Josep Lagares. Córrer o morir, diu Kilian Jornet en un dels seus llibres. Per ell, estar quiet sense fer res, equival a no existir. Qui no creï «està condemnat al més absolut ostracisme. Només amb la creativació, la disrupció, podrem donar solució als grans reptes globals. Cal enfocar cap aquí l'educació dels nostres fills», repetia el president de la Fundació per a la Creativació.

La jornada, concebuda per donar eines de creativitat a mestres, pares i empresaris, es dividien en diferents blocs amb ponents experts en diferents temes. La sala es va omplir amb més de 400 inscrits, tot i que inicialment, s'havia limitat a 178 persones. Però l'expectativa era tan alta, que els càlculs inicials es van desbordar.

En una classe magistral, el president i fundador d'Infonomia i co-society, Alfons Cornella, va parlar de la radicalitat com a nova normalitat. Cornella va parlar de la importància de valors com la iniciativa i la tenacitat, però va deixar clar que l'autèntica clau per tirar endavant era la tenacitat. Aquest primer bloc girava entorn a la «creativació» i els reptes de futur. A continuació es va fer una taula rodona moderada pel director general d'Axxon, Quim Arpí, i dos experts en innovació, Franc Ponti, expert en creativitat i innovació i director d'innovació d'EADA i Anna Maiques, fundadora de l'StarLab i CEO de Neuroelectrics. Arpí, amb seu mític lema «fes que passi» va iniciar la taula amb una divertida posada en escena amb uns «xurros màgics» que suposadament es podien convertir en el que un desitgés crear.

Mentrestant, Ponti, va assenyalar elements a tenir en compte per ser creatius: jugar amb la imaginació, fer activitats a l'aire lliure que permetin obrir la ment i meditar. Ana Maiques, tercer premi a la dona més innovadora de la Unió Europea, va deixar clar que s'ha d'apostar per la competitivitat. «Hem d'estar preparats per a treballs que encara no existeixen per resoldre problemes que encara no estan plantejats», va esposar.

En aquest sentit, va recordar que l'any 2010, les feines més demandades al món, al 2004 encara ni tan sols existien. Moltes sobre bases de dades i noves tecnologies. Va fer una crida a ser talentosos, flexibles (acceptar els nous canvis), estar connectats (al món tecnològic) i competitius (aprendre llengües, cultures i viatjar). Ricard Huguet, impulsor de la First Lego League a l'Estat i president de la Fundació Scientia, va fer practicar als assistents fent-los dibuixar ànecs per una banda, i construint-los per una altra. La segona acció és més fàcil, perquè pensem en tres dimensions, va puntualitzar i demostrar. Respecte a la lliga de robòtica amb nois i noies va explicar que s'ha d'aprendre a equivocar-se i corregir per resoldre els problemes i obtenir noves habilitats. També va ressaltar la importància de treballar en equip i de comunicar-se. Sobretot, va dir, s'ha de persistir.

En el segon bloc es va parlar de «creativació» i l'educació. La representant de la Bono Foundation a l'Estat, Donna Pace, va afirmar que la creativitat en un futur serà tan important com la llengua. Tanmateix, va indicar que «la creativitat ha de ser part de la vida d'una persona i s'ha d'anar practicant», tal com es fa per aprendre idiomes.

Les escoles i l'autonomia

En una àgora de debat moderada pel director de la Capsa de Música Jaume Lleixà, la directora de l'escola Virolai, Coral Regi, va aconseguir un dels aplaudiments més unànimes del públic, que s'hi va sentir identificar, quan va pràcticament cridar que «les escoles necessitem autonomia», i que en ocasions segons quines lleis, són pràcticament un obstacle. Regi va incidir en la necessitat d'educar el talent a l'escola i que això hauria de ser un «compromís en l'àmbit social i educatiu». Va exclamar que «cal que els nois entrin en el joc de fer-se moltes preguntes i els hem de formar i ensenyar-los les competències per participar-hi», va dir. Boris Mir, mestre impulsor del programa Nova Escola del segle XXI, va explicar el seu projecte d'educació als centres on les famílies juguen un paper important i on s'ensenya que cal «aprendre a aprendre».

El darrer bloc tractava de la «creativació» i la família. El periodista Carles Capdevila va captivar l'auditori amb frases magistrals com que «l'essència pura de la creativitat rau en la confiança». En una taulal rodona, amb Daniel Jáuregui, coach organitzacional i esportiu d'alta competició, Maria Batet, emprenedora i entrenadora d'habilitats emprenedores, i Helena Figuerola, psicòloga i coach, Batet va explicar que la creativitat «no és un fet màgic que alguns tenen i d'altres no, sinó una habilitat que tots podem millorar si l'entrenem». Figuerola, va lamentar que «la majoria de pares són bloquejadors de la creativitat, molt normatius». Jáuregui va dir que la creativitat és una condició humana, però que s'ha de treballar i s'ha de fer de dins cap a fora. Finalment, en un workshop, l'especialista en jocs Oriol Ripoll va apuntar que en els jocs «no hi ha una única resposta. Hem de trobar la que ens serveix».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema