En el Parlament de Catalunya existeix un passadís dels passos perduts. De fet dos, tot i que un d'ells, l'anomenat saló gris, és el que destaca. Els dels passos perduts són els passadissos més transitats de l'edifici. Menen a les sales més importants i solien ser aprofitats fa temps per fer-hi recepcions i festes. El de la seu del poder legislatiu català destaca per ser on passen les coses més importants del nostre país després de les que passen dins de l'hemicicle parlamentari. I de vegades fins i tot més transcendentals que les que passen al plenari. És on s'hi troben els parlamentaris del mateix partit per decidir vots d'última hora, de partits contraris per pactar o despactar, consellers amb periodistes i periodistes amb membres de l'oposició. S'hi donen versions extraoficials que poc després els diaris donaran com prediccions segures. S'hi llancen globus sonda per saber com reaccionarà l'opinió pública a certs acords. S'hi poden trobar diferents sensibilitats polítiques en una rotllana afable acabant de polir els serrells d'un acord que dins dels despatxos seria pràcticament impossible.

Si això passa a nivell nacional, a Girona no podem ser menys. Recordeu la frase polonesa de "a Girona més"? Doncs bé, a la capital del Ter tenim també un passadís dels passos perduts, o més ben dit, dels estómacs perduts. I està sota les voltes que hi ha davant mateix de la casa consistorial, a l'altra banda de la plaça del Vi. A les terrasses dels quatre establiments de restauració que s'hi concentren s'han establert les mateixes funcions que al passadís parlamentari. Moltes de les coses que als despatxos municipals no arribarien a bon port reben un tracte més amable sota les voltes, amb un cafè davant o amb un bon entrepà. Regidors i assessors, de tots els colors polítics, periodistes, tècnics municipals i algun que altre tafaner de la vida política gironina comparteixen gana, cadires i complicitats.

Quan els plens municipals queden curts sempre està a punt un passadís dels estómacs perduts.