Els colors de la política

« Fa un temps a la política espanyola només es parlava en colors per parlar dels Verds. Diumenge passat vam sentir parlar de grocs, blaus, blaus cel, morats, taronges, vermells»

30.06.2016 | 06:30

Una de les aventures més sorprenents en aquesta vida és la de fer de votant, especialment passades les vuit del vespre. Si has votat el partit guanyador a nivell estatal deus pensar que ets el rei del mambo, fins que t'adones que a Girona la dreta espanyolista comença a ser residual. Que sí, que ja sé que hi ha hagut algun vot de més respecte la darrera batalla.

Però el repunt Popular és un regal a compte de l'entrebancada que s'ha fotut l'altre partit de la dreta d'esquerres, o del centre esquerra dret espanyolista (ja em compreneu, oi, si no no sé com definir C's) i que l'altre partit de dretes, però català, no tenia a qui presentar. A Unió tothom li ha anat plegant o passant xiulant com qui no vol la cosa a un dels tants partits de nova fornada que han aparegut després de l'aparició de l'independentisme massiu.

Si per contra resulta que ets votant socialista, pel que sents dir als que manen o diuen manar d'entre els teus, semblaria que no ha passat massa res. És a dir, ni has guanyat ni has perdut, sinó tot el contrari. Que per alguna cosa qui és socialista dels de sempre ho seguirà essent fins que es mori. A no ser que ERC t'ofereixi un sou, és clar.

I si has votat algun dels dos membres principals del club de JuntsxSí probablement t'has quedat amb un posat de pensar molt i molt, com si reflexionessis cap endins però mirant els estels, i preguntant-te: què hauria passat si, com volia d'entrada, hagués votat els grocs i no els blaus? O els blaus i no els grocs?

Potser hauríem aturat els morats, penses. Però aturar-los a on? A Girona? A Catalunya? A Espanya? Perquè a les espanyes l'aposta de Podem ha quedat amorrada malgrat les previsions, es veu. Fa un temps a la política espanyola només es parlava en colors per parlar dels Verds. Diumenge passat vam sentir parlar de grocs, blaus, blaus cel, morats, taronges, vermells. I no sé ben bé si era per vergonya a dir el nom del partit o per por a que l'immobilisme de la política espanyola ens tornés a fer pujar els colors a la cara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema