A vegades passa que les clavegueres, a falta d'aigües pluvials, s'omplin excessivament de matèria fecal. Si no es fa un manteniment acurat, el sistema de clavegueram col·lapsa.

És el que ha passat a Espanya, però, a més, també s'hi ha enquistat una raça de rates portadora de tots els mals i resistent a tots els verins. Les clavegueres de l'Estat fan pudor, molta pudor, tanta que aviat haurem de sortir al carrer amb una màscara.

Als anys seixanta i setanta del segle passat, sota un règim que produïa constantment detritus suficients per omplir cada dia totes les clavegueres, els nois de l'escoltisme sortien d'excursió cantant allò de «No esperem que ho faci la pluja, no esperem que ho faci el vent...». Tenien tota la raó i potser precisament per no seguir estrictament aquesta consigna ara ens passa el que ens passa.

Els espanyols no va ser capaços de fer net. Van deixar que els Martín Villa, els Fraga i tota la patuleia campessin per les seves, van permetre que el dictador morís plàcidament i que l'enterressin amb tots els honors al Valle de los Caídos i ara encara permeten, amb el seu vot reiterat, que aquesta gentussa ocupi com si res totes les estances del poder. Si diumenge el partit que ha governat durant aquests darrers anys continua essent el més votat a Espanya, no quedarà cap mena de dubte que l'únic que ens resta als catalans és fugir, anar-nos-en com més aviat millor.

Marx deia que la història es repeteix dues vegades, la primera com a tragèdia, la segona com a farsa. No va dir què passava després, si és que hi havia una tercera part, l'únic que hem de tenir clar és que no ens podem quedar de braços plegats, ni deixar que ho faci la pluja. S'acosta una temporada de sequera i haurem d'espavilar-nos nosaltres sols.

Mentrestant, diumenge comencem per no donar ni un vot als partits que volen que continuem immersos en el femer de la seva història.