Els vuit acusats pels aldarulls a la Cambra neguen ser-ne els autors

Asseguren que són «caps de turc» i que els Mossos d'Esquadra els van implicar per la seva ideologia i «militància llibertària»

28.06.2016 | 06:30
Concentració de suport als vuit activistes acusats dels aldarulls violents a la Cambra de?Comerç.

Els vuit acusats pels aldarulls a la Cambra de Comerç de Girona durant la vaga general del 14 de novembre de 2012 van optar ahir per exercir una defensa elàstica davant el Jutjat Penal número 1 de Girona. La primera línia va consistir en el fet que set dels vuit únicament van respondre a preguntes dels seus lletrats -Benet Salellas i Mireia Bazaga- per exculpar-se, mentre que la segona va centrar-se a deixar que els seus advocats plantegessin l'assumpte com si hagués ocorregut en un llimb identificat entre l'excés de l'ús d'un dret fonamental i l'absència de delicte penal. Els activistes s'enfronten a penes de fins a quatre anys i mig de presó.
Els processats van reconèixer que formaven part d'una manifestació alternativa promoguda per un moviment anticapitalista que únicament pretenia donar suport a dues joves que volien llegir un manifest en el vestíbul de la Cambra de Comerç per reprovar les declaracions ofensives cap als treballadors que uns dies abans havia realitzat el president de la institució. Si en comptes d'això es va produir un «atac covard per atemorir i violentar les persones que treballaven en la institució», en paraules de l'advocat que representa els interessos de la Cambra -Jaume Casadevall-, no va ser una cosa intencionada ni de la qual haguessin participat, segons la versió que ells van donar.
Els vuit, sense excepció, van atribuir el seu arrest policial al fet de militar en l'anarquisme i ser «cares visibles de moviments socials» i van donar a entendre que l'atestat policial que els va implicar en els fets és un muntatge per poder identificar d'alguna manera els «autors desconeguts» dels altercats.
No obstant això, el sotsinspector dels Mossos de Esquadra i instructor de l'atestat havia negat durant la seva declaració que s'hagués acusat injustament cap dels vuit processats. Va explicar que el retard en la redacció de la minuta policial -es va entregar sis dies després dels fets- va ser deliberat perquè «vaig preferir sacrificar temps» a canvi de «tenir la certesa absoluta» dels activistes que es van identificar gràcies a les imatges de les càmeres de vigilància de la Cambra de Comerç i les declaracions d'alguns dels agents que van socórrer als policies que van ser agredits dins del vestíbul per una grup de manifestants violents. A una caporal la van fuetejar amb un cinturó, un altre agent va rebre coces i un tercer va evitar a l'últim segon que li esclatés un petard al pit.
L'acusat de llançar l'artefacte pirotècnic és l'únic que va respondre a les preguntes de les acusacions -pública i particular- per matisar que només va tirar una bola de paper, com la seva xicota havia manifestat prèviament, i que va escoltar la detonació del petard sense saber qui el va llançar.

Els informes
Tant la fiscal com l'advocat de la Generalitat i el de la Cambra de Comerç consideren que l'atac estava perfectament planificat. Les dues noies que havien de llegir al manifest només eren un esquer per aconse?guir que s'obrissin les portes automàtiques del vestíbul i permetre «la invasió» de la institució pel grup de manifestants violents. La seva argumentació es fonamenta en les declaracions dels policies, els quals havien avisat els responsables de la Cambra de Comerç que podrien ser objecte d'algun atac quan es va organitzar la manifestació alternativa anticapitalista, i són els mateixos policies que van identificar alguns dels presumptes agressors. Les imatges de les càmeres de vigilància que van enregistrar l'agressió també sostenen el criteri de les acusacions.
Però aquests arguments no serveixen a les defenses perquè Bazaga entén que als acusats «se'ls va detenir de forma aleatòria i falsa» en base a «fitxers policials il·legals» i només per motius ideològics sense fer les pertinents rodes de reconeixement -cosa admesa per lapolicia-. La lletrada també va tractar d'invalidar el paper dels agents de policia argumentant l'existència de «motius espuris» perquè els Mossos d'Esquadra que van acusar de les agressions i els aldarulls als vuit acusats són alhora les víctimes.
que «no pot ser un delicte l'exercici del dret fonamental» i que, per tant, «estem en un terreny intermig entre el dret fonamental i el dret penal» però, a més, recorda que tot va passar a l'interior d'un edifici de titularitat privada, la qual cosa impedeix acusar els seus patrocinats per un delicte de violació de domicili quan cap titular de l'edifici «ha vingut aquí a dir que van entrar contra la seva voluntat». Aquest argument també li permet fer ?desaparèixer el delicte de desordres públics ja que tot va passar a l'interior del vestíbul.
Vist per sentència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema