giro nam buls

Àrea metropolitana

19.06.2016 | 06:30
Àrea metropolitana

Fa uns dies repassava el magnífic treball de Manel Mesquita sobre l'evolució dels tres pobles que la Girona franquista va annexionar i la Girona post-franquista va intentar assimilar amb poca fortuna. Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter van tenir una sort diferent a la resistència a ultrança de Salt, Sarrià de Ter, Sant Gregori i fins i tot Vilablareix. Aquests darrers municipis, amb diferents graus de pressió, han permès que sobrevisqui la seva identitat històrica i territorial amb només petites concessions. Però el cert és que el concepte d'àrea metropolitana que manté a Girona en l'epicentre d'un territori amb gran força centrípeta pel que fa als recursos administratius, esdevé una absoluta bestiesa pel que fa a la defensa identitària. A la Girona del Pont de Pedra li surten focus de rebel·lió cada cop que es prenen decisions executives des de l'Ajuntament. Als municipis annexionats s'hi han afegit nous territoris de marcada personalitat com Sant Narcís, el Mas Ramada i Pont Major. Alguns, com Sant Narcís, reivindiquen la seva consolidació per l'aïllament crònic al que els ha sotmès el terreny, la via del tren i la llunyania de la seu municipal.
El fet, però, és que cal començar a acceptar la realitat per intentar canviar els paradigmes. Podem anomenar-los com es vulgui: barris, perifèria, segons centres. Però potser faríem bé per començar a emprar nous conceptes. Potser Girona no és un únic municipi sinó una federació de municipis en si mateixa, una àrea funcional que es necessita però sense l'obligació de compartir els mateixos ritmes. Segurament seria molt més fàcil de gestionar una federació d'interessos més que invertir molts esforços, polítics i materials, en fer claudicar als territoris annexionats a una naturalització que els desarrela.
I si no s'arregla aviat amb un pla estratègic de futur que englobi totes les visions de la nostra àrea metropolitana, que faci que cada un del pobles i barris que la componen se sentin seduïts a participar en el creixement de Girona, ens trobarem amb un desastre col·lectiu sense remei.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema