La història probablement és tot allò que passa quan tu no te n'adones. Anem per la vida passejant, absorts en les nostres coses, mirant-nos la punta de les sabates, i acabem pensant que som el centre del món. Però no, nosaltres som només una petita peça en l'engranatge, una peça prescindible, perquè tot va girant encara que ens parem. La història continua implacablement amb el guió previst.

A vegades, per exemple, et lleves del llit i tot et sembla exactament igual, els diaris se'ns apareixen carregats de rutina i tedi, les notícies salten d'una pàgina a l'altra com petites puces impertinents i veus com una munió infinita d'àcars indolents pastura entre anuncis d'electrodomèstics i esqueles necrològiques, entre les imatges de les mateixes cares de sempre i gràfics d'enquestes amb olor de formatge ranci, però resulta que t'han organitzat una campanya electoral.

Vivim en aquest món, què hi farem. Ara, a més dels polítics, també pul·lulen entre les notícies tota una corrua de jugadors de futbol que semblen personatges de videojocs. Amb l'esport professional comença a passar com en els còmics de superherois, que ja no saps si la pel·lícula és l'original o la còpia, i els grans tornejos internacionals de futbol semblen remakes més o menys ben trobats dels jocs de la Nintendo o de la Play.

Ara ens passarem uns dies amb tot això, amb la cantarella de les eleccions i la del futbol, escoltant teories de politicòleg de barra de bar o exabruptes de cunyat amb samarreta de la Roja. I, tot i així, en el fons resarem perquè no passi res i que no aparegui ningú que vulgui dictar, a la història, un parell de paràgrafs a cop de metralleta i anirem a votar amb la il·lusió de fer fora d'una vegada els que ens manen a cop de recurs al Tribunal Constitucional. Tot és ara i res, com deia el poeta, i nosaltres només som l'ombra hiperbòlica d'un passejant cansat.