Un total de 4.989 persones, que representen un 6'49% del total de gironins i gironines cridats a votar, ha participat en l'edició d'enguany de la consulta dels pressupostos participats dels barris. Aquesta xifra significa que la participació s'ha triplicat en quatre anys, ja que en la consulta del 2013 hi van participar 1.444 persones que representaven un 2'22% del total. De les 2.463 persones que van votar el 2014 (un 3'40% del total) es va passar a les 3.543 del 2015 (un 4'52% del total) i aquest any s'ha superat aquesta xifra en 1.446 persones, segons va explicar el vicealcalde i regidor de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació i Cooperació, Eduard Berloso.

Molts projectes que han estat més votats fan referència a temes urbanístics com ara la millora o arranjament de voreres o d'enllumenat com a Sant Narcís, Figuerola- Bonastruc o Pedret. També n'hi ha d'àmbit social com el projecte integral a Santa Eugènia i Can Gibert o la dinamització del local social a Sant Ponç o a la Devesa- Güell. Al barri Carme- Vista Alegre s'ha apostat per una parada de Girocleta.

En aquesta edició estaven cridades a votar un total de 76.877 persones majors d'edat i empadronades a la ciutat que han pogut escollit entre un total de 92 projectes sorgits de les assemblees prèvies i dividits en trenta barris de la ciutat. La dotació pressupostària de l'Ajuntament per als pressupostos participats per als barris era d'1.200.000 euros. Si un barri no esgota tota la partida amb el projecte més votat, pot destinar els diners sobrants al segon projecte més votat i si s'escau també al tercer i al quart. Si sobren diners, el romanent es guarda per al barri per l'any vinent, segons va explicar la tinent d'alcalde d'Hisenda i Règim Interior, Maria Àngels Planas.

Més i menys participatius

Els barris més participatius han estat la Pujada de la Torrassa (30,92%), Campdorà (16,84%) i Mas Catofa (16,60%). Els que han votat menys percentualment són Font de la Pólvora (0,84%), Mas Ramada (2,08%) i Santa Eugènia- Can Gibert del Pla (3,37%).

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va assenyalar que "a la vista de l'evolució, són molt bons resultats, tot i que també és cert que són insuficients". "És molt important la cultura de la participació. No només perquè nosaltres tinguem la voluntat d'apostar la participació, amb els pressupostos participats però també amb altres mesures com la participació de les entitats en els plens o la participació de la ciutadania en plans urbanístics, la participació augmentarà. S'ha de treballar el fons, i no només la forma, per aconseguir que la ciutadania se senti més responsable de les actuacions municipals", va remarcar. L'alcaldessa va destacar també que Girona va ser un dels primers municipis catalans a fer processos participatius d'aquest tipus i que ara molts ajuntaments catalans estan seguint aquest camí.

Punts de millora

Per la seva part, el vicealcalde i regidor de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació i Cooperació, Eduard Berloso, va indicar que elements com l'augment dels dies de votació (aquest any s'ha votat de l'1 al 12 de juny), la implicació activa de les associacions de veïns en el procés o la diversitat dels projectes que es podien votar expliquen l'augment de la participació aquest any. En aquest sentit, van assegurar que un dels aspectes que s'intentarà millorar en futures edicions és que hi hagi més projectes per votar a cada barri, incentivant, per tant, la participació en les assemblees prèvies.

Enguany la consulta s'ha fet per mitjà d'un sistema de votació electrònic, al qual els gironins podien accedir a través d'un dispositiu electrònic amb una credencial que havien rebut a les seves llars. També s'ha pogut votar de manera presencial, tot i que a través d'una urna electrònica, el dia 4 de juny al matí als vuit centres cívics de Girona. No obstant, a cda centre cívic, la mitjana va ser d'unes deu persones. Per aquest motiu, una de les opcions que es valorarà en els grup de treball per a l'edició de l'any vinent és la d'eliminar ja el vot presencial i, en canvi, allargar els dies per votar. També s'estudiarà per què hi ha gent que vota per l'opció "no estic d'acord amb cap de les propostes".