Punt i final al serial polític-judicial en què s'havien convertit les denúncies creuades entre el polític Jaume Torramadé i l'assessora Minerva Amador per uns abusos sexuals que han acabat amb absolució i una presumpta extorsió que mai arribarà a discutir-se en judici. L'expresidenta local d'Unió de Salt ha renunciat a formular l'apel·lació contra la sentència que declara innocent l'expresident de la Diputació de Girona i exalcalde de Salt d'haver-li tocat els pits i els genitals durant un sopar de campanya electoral celebrat el 8 de novembre de 2012 -demanava 20.000 euros d'indemnització per danys morals i que el condemnessin a dos anys de presó.

La renúncia de l'exassessora suposa donar per bona la sentència dictada el maig passat pel Jutjat Penal número 5 de Girona que la considera una testimoni poc creïble i posa en dubte la versemblança dels suposats abusos sexuals que va denunciar. No obstant, l'advocat d'Amador, Joaquim Bech de Careda, justifica la decisió "tot i no compartir el contingut de la sentència" perquè el tribunal d'apel·lació ha de respectar la valoració de la prova feta en primera instància i "insistir en aquest procediment perllongaria l'angoixa de la nostra representada, qui vol recuperar la tranquilitat".

Aquesta mateixa sentència és la que ha acabat convencent l'expresident de la Diputació de retirar la denúncia per extorsió que va interposar contra Amador el 16 de novembre de 2012 -vuit dies abans que ella el denunciés per abusos sexuals. El polític portava temps sospesant retirar l'acusació per "passar pàgina sobre aquest tema", segons assegura el seu advocat, Manel Mir, perquè aquests tres llargs anys que ha passat fins a recuperar la seva innocència -la presumpció la tenia però les acusacions la minvaven, almenys públicament- "l'han desgastat".

La decisió de Torramadé arxiva el procés contra l'exassessora perquè el fiscal no va formular acusació en considerar que els 50.000 euros que demanava Amador havien d'entendre's com una indemnització per desvincular-se d'Unió. Però el que el polític havia denunciat era el presumpte xantatge al que l'havia sotmès per evitar que el denunciés per abusos sexuals.

En qualsevol cas, l'extinció del procés judicial esvaeix també la possibilitat de condemna a l'exassessora al mateix temps que evita sotmetre a judici, encara que sigui com a testimoni, els negociadors del pacte de silenci-extorsió-liquidació o com vulgui anomenar-se el document en el qual es demanaven 50.000 euros per a Amador a canvi que guardés silenci de tot allò que va conèixer per la seva relació amb el partit d'Unió. El document mai es va signar però hi figuraven els noms del primer advocat de l'exassessora, Francesc de Paula Rovira; el del cap de Protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant; i el del també exassessor d'Unió, Fidel Rincón.

De celebrar-se la vista, és probable que l'advocat que va redactar el document hagués d'explicar per què no figurava enlloc que els 50.000 euros que percebria Amador eren en concepte de liquidació pels dos anys i mig que li quedaven de contracte -tot i que als càrrecs de confiança no els correspon cobrar indemnitzacions- però, en canvi, sí s'especificava que si ella trencava el silenci hauria de pagar una multa de 50.000 euros a Torramadé.

No cedir al xantatge

En el judici pel cas dels abusos sexuals, Torramadé ja va portar a col·lació la denúncia per extorsió interposada contra l'exassessora, indicant a la jutgessa que mai va tenir intenció de cedir al xantatge en relació a uns fets que no van passar i que va optar per denunciar-la després de parlar-ne amb els Mossos d'Esquadra.