Feixisme sense data de caducitat

07.06.2016 | 06:30

Feixisme, franquisme, tant li fa. Són ideologies, períodes històrics, maneres de ser, d'estar i també -hauria d'afegir- de robar i de matar. Fa temps que ho hauríem d'haver superat, posant les coses en el seu lloc, unes al cubell de les escombraries tòxiques i altres simplement s'haurien d'haver dinamitat. És el que es va fer a Alemanya l'any 1945, si s'hagués esperat 10, 20 o 40 anys, al final algú hauria posat pegues a l'estil de «hem de tenir en compte la seva vàlua artística» o «el que hem de fer és reinterpretar-ho».
No, el feixisme, el franquisme, no s'ha de reinterpretar, no es va guanyar una guerra mundial per acabar dient això. El problema d'aquesta part de la península Ibèrica on ens ha tocat viure és que tot ho hem anat deixant per a més endavant i ara la immundícia vessa per tot arreu. L'antic dictador, el de la gorra militar i les ulleres fosques, encara continua descansant plàcidament i amb tots els honors en el seu mausoleu i, fins i tot, continua presidint honoràriament alguna Diputació com la de Girona.
Trenta-set anys de democràcia municipal no han estat suficients per expulsar aquesta rèmora del passat. Trenta-set anys pagant sous de diputats provincials, de presidents, d'assessors de tota mena i pagant religiosament la gasolina d'innumerables cotxes oficials no han arribat per gosar poder obrir el calaix on descansaven els fantasmes. Trenta-set anys omplint-nos la boca amb tota mena de retòrica i no hem estat capaços de llençar el monument franquista de Tortosa a «lo» riu. Trenta-set anys i encara hem de suportar el somriure sorneguer dels que van empunyar el «garrote vil» fins al darrer moment i dels que els aplaudeixen.
L'altre dia un historiador gironí -Josep Clara- deia que si hi va haver franquisme, va ser perquè hi va haver franquistes i tenia tota la raó del món. Hi va haver franquistes i n'hi continua havent, el problema és que alguns no saben que ho són. No sé si un país com el nostre es mereix un millor destí, però ni que fos per una qüestió de data de caducitat, tot això ja hauria d'haver desaparegut de la nostra vista. Si més no com a mostra de respecte per les generacions venidores, que es mereixen -d'ofici- néixer lliures d'hipoteques històriques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema