L'Ajuntament de Girona ampliarà fins a vuit el nombre de pisos que destina al programa Housing first. Es tracta d'un programa que va néixer amb èxit als anys noranta a Nova York i que aposta per treure els sense sostre del carrer oferint-los un pis on puguin estar sols i on rebre atenció dels serveis socials.

En el cas de Girona, s'ha fet una primera prova amb un indigent amb problemes mentals que dormia als caixers. Després de mig any, ha millorat molt els hàbits de salut (pren medicació, cosa que mai abans havia acceptat), va net, ha reduït molt la ingesta d'alcohol i rep atenció social a casa cada setmana. Aquest és el pas previ per a la seva reinserció. La regidora de Drets Socials, Sílvia Paneque, ha explicat que al juny s'ocuparan cinc pisos més que ja estan a punt i que la voluntat de l'Ajuntament és ampliar el programa fins a vuit habitatges.

L'Ajuntament va posar en marxa aquest projecte a finals del 2015, copiant experiències d'èxit de ciutats com Nova York. Housing first aposta per donar una llar a les persones sense sostre que tenen problemes crònics de salut o d'addicions i als quals no es pot ajudar a través de recursos socials com el centre d'acolliment La Sopa o d'altres programes. «Són persones que refusen qualsevol ajuda i que ens és molt complicat tractar-les directament des del carrer, on no tenen les necessitats bàsiques cobertes», ha explicat la directora de La Sopa, Rosa Angelats.

Per poder-los garantir l'habitatge, un dels passos a fer és l'ampliació del programa Housing first, però l'Ajuntament treballa amb altres vies. Per una banda, ara que té la xifra de les persones que estan sense llar, ha demanat més diners a la Generalitat per poder afrontar el problema. Per al contracte 2016-2019, demana passar dels 120.000 euros actuals als 240.000 euros per destinar-los a La Sopa.

La regidora de Drets Socials, Sílvia Paneque, també ha explicat que estan recollint informació sobre un programa que ofereix l'Ajuntament de Barcelona amb Càritas per donar feina a persones d'alt risc d'exclusió social com són les persones sense llar. «És una idea inicial però ho estem estudiant per implantar-lo també a la nostra ciutat», ha declarat.

Per poder constar en el padró municipal s'ha d'aportar una adreça física. Aquesta és una barrera que impedeix a les persones sense llar poder constar al cens municipal. La regidora de Drets Socials ha explicat que la ciutat dóna cobertura social tant a les persones que consten al cens com a les que no hi són però afirma que poder-se empadronar és un «mecanisme de dignificació de la persona».

Per això, han demanat un informe al defensor de la ciutadania per determinar sota quins criteris es poden empadronar les persones sense llar i també aquelles que viuen en un pis o habitatge ocupat. Segons ha explicat, la voluntat del consistori és permetre que aquestes persones puguin aconseguir l'empadronament encara que sigui en un pis ocupat.

En aquests casos, caldrà abans un informe dels serveis socials i la propietat sempre tindrà dret a demandar per tal que aquestes persones marxin. Segons Paneque, aquesta és una fórmula per pressionar els bancs i els grans tenidors per poder cedir pisos per a un lloguer social. Si les persones que ocupen el pis consten al cens municipal, l'Ajuntament pot començar a negociar amb les entitats financeres per tal que acordin un lloguer social per a aquesta família.