Recordo que quan jo era petit i estudiava a l'escola pública de Sarrià de Ter, aquesta consistia en una espècie de gran nau on estàvem, alhora aplegats, gairebé dos-cents infants de diverses edats; hi havia unes quantes fileres de pupitres, unes al costat de les altres. Cada filera era un curs. L'últim curs de primària era la filera que estava vorera a les finestres i molt a prop d'unes prestatgeries on s'apilaven uns pocs llibres esmorteïts per causa de l'inexorable pas del temps - era la biblioteca escolar -. El mestre, el senyor Andrés, impartia les lliçons, dedicant una estona de temps a cada curs, des d'una vetusta taula elevada sobre una tarima, des d'on controlava visualment tots els alumnes, els més petits i els més grans. Jo, que sempre he fruit de la passió per la lectura, em qüestionava llavors perquè en aquelles prestatgeries plenes de pols hi havia pocs llibres. El nen més entremaliat del meu curs em va dir, en certa ocasió, que a l'alcalde li feia mandra comprar llibres per l'escola. A casa meva havia sentit comentar al meu pare que estava prohibit criticar l'alcalde, essent així que podria venir la Guàrdia Civil i emportar-nos a la presó, per la qual cosa vaig pensar que aquell nen era molt agosarat per criticar l'alcalde de Sarrià de Ter.

No cal dir que, des de llavors fins ençà, han canviat d'allò més les escoles, les biblioteques escolars i, àdhuc, els alcaldes tanmateix. Des que els governants ens van permetre als pares i mares dels alumnes associar-nos, aquells petits raconets de llibres de les escoles han esdevingut en autèntiques biblioteques escolars a fi de bé dels nostres fills i filles, on disposen a hores d'ara d'un bon espai per llegir i participar en clubs o tallers de lectura, tenir connexió a internet i fer els deures. Tot això organitzat pels pares i mares; els ajuntaments, en tot cas, han posat els diners per tal de mantenir aquests serveis educatius i culturals d'una importància fonamental per l'educació dels nostres infants. Algunes biblioteques escolars, com és el cas de la biblioteca Montfollet de l'escola Montfalgars del barri de Santa Eugènia, a la ciutat de Girona, han desenvolupat, durant molts anys, un projecte que, a més a més, pretenia obrir-se a la població en general, cobrint un dèficit de serveis culturals per part de l'Ajuntament de Girona envers el barri de Santa Eugènia. L'Ajuntament, de manera sorprenent, els ha comunicat que deixarà de donar-los l'ajuda econòmica anual i la desvincularà, a més a més, del Servei de Biblioteques Municipal, la qual cosa -no n'hi ha dubte- la condemna a la desaparició.

Fins ara jo sempre havia pensat que es premiava allò que es feia bé o molt bé (de fet l'any 2010 van rebre un guardó del Ministeri d'Educació); però aquest càstig m'ha sorprès. Tal vegada a la nova alcaldessa de Girona li fa mandra pagar els llibres a la biblioteca d'una escola, igual que li passava als antics alcaldes de Sarrià de Ter, de debò que no ho sé; però una cosa és certa: les escoles i les biblioteques escolars, per sort, han canviat d'allò més, els que no han canviat tant són alguns alcaldes i alcaldesses.