Un concert de música barroca i un espectacle de llum i foc van commemorar ahir el 350è aniversari de la col·locació de la primera pedra de l'hospital de Santa Caterina, destinat en primera instància als «pobres i malalts». Centenars de persones van participar en la celebració, que va voler recuperar l'esperit de l'any 1666.

La ciutat va emular la cerimònia del diumenge 16 de maig de 1666, dia en què es va posar la primera pedra d'un hospital molt reivindicat pels gironins, ja que des de la Guerra dels Segadors la ciutat estava òrfena d'equipaments sanitaris dignes. Per això, l'inici de la construcció del nou edifici es va acompanyar d'una gran cerimònia a la qual van assistir els principals mandataris de la ciutat, tant en l'àmbit polític com en el religiós. Aquell dia, cap al tard, la ciutat es va encendre amb torxes i llums: es va celebrar la festa coneguda com les Lluminàries, inspirada en la idea de «fer de la nit dia».

Per tal de celebrar l'efemèride, Girona va reproduir ahir les celebracions de fa 350 anys. Per això, a les vuit del vespre Música Antiga de Girona va oferir un concert de música barroca a l'Auditori Josep Irla. A dos quarts de deu de la nit, els ciutadans es van poder acostar fins a l'edifici per assistir a una nova Nit de les Lluminàries, un espectacle de carrer basat també en el foc i la llum, igual que l'original. Tal com probablement va succeir fa tres segles i mig, es va celebrar una «marxa de torxes» encapçalada per les principals autoritats: el delegat del govern, Eudald Casadesús; el president de la Diputació, Pere Vila; l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el bisbe, Francesc Pardo. Tots ells van obrir una marxa a la qual van participar centenars de gironins portant també ciris, espelmes i bengales. La celebració va culminar amb uns espectaculars focs artificials que es van poder veure -i, sobretot, sentir- des de diversos punts de la ciutat.

Malgrat que la institució de l'Hospital de Santa Caterina ja existia des de l'època medieval, l'any 1654 el govern municipal de decidir tirar a terra l'antic edifici i traslladar-lo al centre de la ciutat, dins el recinte de les noves muralles, que en aquells moments estaven en construcció. L'emplaçament escollit van ser uns terrenys on hi havia camps i regadiu, en una zona coneguda com el Mercadal, habitada per menestrals i en la qual s'estava edificant el baluard de Santa Clara.

La construcció de l'hospital de Santa Caterina va ser possible gràcies a l'entesa entre la iniciativa privada de classes benestants i la pública, corresponent al govern. Tots plegats van unir esforços per comprar el terreny i els materials necessaris per fer l'edifici. Això explica per què la col·locació de la primera pedra de l'hospital va ser tan celebrada entre la ciutadania de totes les condicions socials.

L'obra va culminar el 28 de desembre de 1679, data en què es va acabar la capella annexa, avui convertida en l'auditori Irla. Aquell va ser el dia en què es va inaugurar l'edifici, tot i que les primeres sales hospitalàries havien començat a funcionar anys abans. Actualment, l'edifici és la seu de la Generalitat a Girona.