El jutjat penal número 5 de Girona ha absolt l'expresident de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, acusat d'un delicte d'abusos sexuals. L'expresident s'enfrontava a una pena de 2 anys de presó i a pagar una indemnització de fins a 20.000 euros per haver fet tocaments a una assessora d'Unió, Minera Amador, durant el sopar d'inici de campanya electoral del novembre de 2012. La sentència considera que no s'ha provat "cap dels fets denunciats" per l'assessora. Conclou que, tot i que Torramadé estava "eufòric" durant l'àpat, no va fer cap tocament "fugaç o per sorpresa" a zones íntimes i que només va haver-hi contacte amb les seves mans, espatlles, genoll i braç sense cap mala intenció. A més, la jutgessa diu que la resta de comensals que van testificar al judici no van veure "cap fet il·lícit" i que "per pura lògica", ja que tots estaven asseguts molt a prop, haurien apreciat qualsevol tocament dels que Amador va relatar.

La jutgessa conclou que el relat de la denunciant no és prou creïble i tampoc es pot descartar que "no existís un mòbil de ressentiment" de Minerva Amador cap a Jaume Torramadé. Això, sumat a que cap dels testimonis directes dels suposats tocaments al sopar d'inici de campanya va veure res sospitós, ha acabat, tres anys i mig després, amb l'absolució de l'expresident de la Diputació de Girona i exalcalde de Salt.

La sentència del Jutjat penal 5 de Girona té 36 pàgines i analitza, un per un, tots els testimonis que van declarar al judici, que es va fer el 14 i el 15 d'abril. La jutgessa conclou que "no ha quedat provat" cap dels fets denunciats per Minerva Amador.

Segons la sentència, el 8 de novembre del 2012, durant el sopar, Torramadé i Amador van acabar asseguts de costat. "No s'ha acreditat que Torramadé, ni en el transcurs del sopar ni posteriorment, realitzés cap tocament per sorpresa ni fugaç a zones que afectessin zones erògenes o les seves proximitats", apunta.

Segons la jutgessa, el que s'ha demostrat al judici és que Torramadé va tenir "únicament contactes físics fora de les zones citades, concretament a la mà, l'espatlla, el genoll o al braç i no de forma acumulativa". I l'objectiu d'aquests contactes, tal i com va afirmar al judici el mateix expresident, era per "reforçar la idea" d'intentar convèncer Amador perquè agafés iniciativa i tingués un paper més rellevant dins la política saltenca, com a presidenta d'Unió que era.

La sentència ressalta que hi ha contradiccions en la declaració d'Amador perquè al judici va relatar uns tocaments més greus dels que va descriure quan va interposar la denúncia. A més, ressalta que "existeix una seqüència objectiva dels fets que fan dubtar que no existís un mòbil de ressentiment cap a l'acusat". Primer, perquè Amador va interposar la denúncia dies després del sopar (el 24 de novembre) i just després que Torramadé anés als Mossos d'Esquadra a denunciar-la per extorsió, per reclamar-lli "50.000 euros a canvi del seu silenci".

A més, també té en compte que en el moment d'interposar la denúncia Amador tenia "problemes econòmics" que van fer que negociés amb el banc una dació en pagament del seu pis, perquè no podia assumir el cost de la hipoteca.

"El relat de la denunciant no pot considerar-se ferm, reiterat i constant en relació a les dades essencials i no existeix prova directa que corrobori els fets denunciats", afegeix la sentència. En aquest sentit, recull que cap dels testimonis directes van veure els tocaments. "La víctima va relatar que en dues ocasions se li van realitzar tocaments al pit, fet que per pura lògica i tenint en compte l'escassa distància entre els comensals, haurien apreciat", apunta la jutgessa.

Ningú va veure res

La sentència recull algunes de les declaracions dels comensals durant el judici, que deien que "no havien vist res anormal", "no van percebre cap acte pel qual Minerva Amador pogués molestar-se", "no hi va haver cap tocament libidinós" o les afirmacions de les regidores Fanny Carabellido i Glòria Pàmies que van assegurar que, com a dones, si haguessin vist algun gest obscè haurien intervingut o, fins i tot, li haurien "fotut una hòstia que li hauria girat la cara". Segons la jutgessa, les testificals dels assistents al sopar resulten "totalment creïbles".

L'única prova que existia contra Torramadé eren les declaracions de dos testimonis de referència, l'exassessor d'Unió Fidel Rincón i el cap de protocol de la Diputació de Girona Josep Maria Amargant, que durant el procés havien assegurat que diversos comensals els hi havia reconegut haver vist els tocaments.

Sobre Rincón, assenyala que no hi ha res que corrobori la seva versió, inclosa la declaració de l'actual alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, a qui, segons Rincón, Torramadé li havia tocat el cul. "Madrenas va manifestar que Torramadé li havia posat la mà a la cintura i que això la va fer sentir incòmode i es va apartar, però creu que ni ell se'n va adonar", recorda la jutgessa.

La jutgessa també desgrana la declaració d'Amargant, que al judici va assegurar que "no recordava" la majoria de les coses perquè "havien passat quatre anys". "Ni el testimoni sap explicar ni recorda els indicis, exposant dubtes sobre la interpretació dels fets, que van ser sempre referenciats per terceres persones que han negat qualsevol menció a Amargant", exposa la sentència. Tampoc dóna credibilitat a l'article d'opinió que el cap de protocol va publicar al Diari de Girona on recollia que testimonis li havien explicat els tocaments. "És únicament un article periodístic d'opinió", conclou el jutjat.

Gravació possiblement manipulada

Rincón i Amargant van ser dos dels protagonistes d'un dinar amb Amador i el seu marit on, suposadament, negociaven un acord econòmic a canvi de no denunciar els tocaments. El marit d'Amador va gravar part de la conversa, que es va aportar al judici com a prova. La jutgessa conclou que la gravació té silencis i talls que poden significar que s'ha manipulat. "Rincón reconeix la seva veu, però no així Amargant, i de la cinta existeix el dubte més que raonable que hagi pogut ser manipulada", conclou la sentència. A més, també desvincula Torramadé i diu que no hi ha proves que confirmin que encarregués cap negociació.

Finalment, la jutgessa també avalua el trastorn adaptatiu ansiós i depressiu moderat que va patir Amador un cop les denúncies van sortir a la llum. La sentència conclou que no es pot relacionar el trastorn amb "un esdeveniment biogràfic estressant", com serien els tocaments, sinó "amb un canvi vital significatiu que va donar lloc a unes situacions desagradables persistents tant per a Amador com per a la seva família, i amb transcendència mediàtica".

Li va costar el càrrec

Per tot això, la jutgessa ha absolt Jaume Torramadé. La fiscal demanava que el condemnessin a pagar una multa de 3.600 euros mentre que l'advocat d'Amador, Joaquim Bech de Careda, demanava 2 anys de presó. L'advocat de Torramadé, Manel Mir, demanava l'absolució. La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs d'apel·lació a l'Audiència de Girona.

La sentència arriba tres anys i mig després del polèmic sopar d'inici de campanya al restaurant 'El Teatret', que va desembocar en una polèmica que es va saldar amb les denúncies creuades i li va acabar costant el càrrec a l'expresident de la Diputació de Girona, forçat a dimitir dos mesos després del 8 de novembre del 2012.