El 29 de febrer es va produir un accident mortal a la C-65 on va perdre la vida una veïna de Cornellà del Terri, Laura Fernàndez, de 25 anys. El conductor homicida, Javier Medina Muñoz, anava begut i havia fugit dels Mossos en un altre accident que va patir a Llagostera. El van acabar interceptant a Sant Feliu de Guíxols, on li van immobilitzar el vehicle per haver donat positiu en el control d'alcoholèmia -0,60 mil·ligrams- i van denunciar-lo.

El cotxe va quedar immobilitzat, però un amic de Medina se'n va fer càrrec. Al cap d'una estona, tanmateix, el conductor begut el va poder tornar a agafar. I va ser llavors, cap a les onze de la nit, que el conductor ebri anava per la C-65 entre Girona i Fornells quan va perdre el control del vehicle i va acabar envaint el carril contrari, per on circulava la jove. Van xocar frontalment i la mort de la noia va ser inevitable.

L'accident va suposar un abans i un després a Girona, sobretot després que la parella de la jove morta demanés revisar els protocols policials. Arran dels fets, el conseller d'Interior, Jordi Jané, va assegurar que cal més mà dura amb aquest tipus de conductors.

Ara, el debat ha arribat al Parlament de Catalunya. El diputat Joan Josep Nuet, de Catalunya sí que es Pot, va fer una pregunta al titular d'Interior, que va respondre a través del director general de la Policia, Albert Batlle.

El diputat va preguntar per què es va deixar en llibertat el conductor. En la resposta, Batlle afirma que l'actuació policial es va «ajustar a la legislació vigent [...] sobre supòsits de detenció de les persones responsables de delictes de conducció sota la influència de begudes alcohòliques». També diu que quan s'immobilitza un vehicle perquè el conductor va begut «no implica automàticament la possibilitat ni l'obligació del cos policial actuant de practicar la detenció, sinó que cal analitzar la gravetat de la pena prevista per aquella conducta en el codi penal i les circumstàncies concretes per valorar si concorren elements suficients que justifiquin una mesura privativa de llibertat de la persona».

En aquest cas, segons Batlle, el conductor estava identificat, tenia domicili conegut i donava garanties de comparèixer davant l'autoritat judicial. Un altre element que els Mossos van valorar, segons Batlle, és que es va fer càrrec del vehicle «un conductor substitut degudament habilitat». Un fet que està previst per llei, explica, i que els agents van tenir en compte ja que el conductor substitut «complia amb aquests requeriments legals per fer-se càrrec del vehicle».

Per tot això, creu que els agents van actuar correctament, però admet que «malauradament, aquesta circumstància no impedeix que hi hagi altres factors sobrevinguts que puguin causar perjudicis a la seguretat, com desafortunadament va succeir en aquest cas».