Si Girona és ciutat de festivals, Temps de Flors ho és per excel·lència. Festival floral i sensorial. I festival de gent. Nou dies de projecció a l'exterior amb la ciutat oberta de "bat a bat". Res millor per allò de: "Girona heroica i senyora ciutat immortal, orgull dels catalans... Girona, t'enamora a tu m'enamora a mi, i a tots ens enamora ". A ritme de la sardana de Ricard Vilarasau, la ciutat va donar per inaugurada una nova edició de Temps de Flors, en un acte matinal a peu de la Catedral.

Les escales de la icona patrimonial gironina estan engalanades amb una catifa de gespa i una quinzena de portes i finestres obertes de diferents ciutats, en un projecte batejat com "Girona, obre una finestra al món" de Mercè Martí Dellundé. La ciutat està oberta per "mostrar al món el nostre patrimoni barrejat amb projectes que cada anys sorprenen i que a més de flors, tenen olors, llum, colors, olfacte...", va exposar l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que estava acompanyada per l'alcaldessa d'Albi, Stéphanie Guiraud-Chaumeil, que va dirigir-se als presents en català. També hi havia el conseller de Cultura, Santi Vila, que va seguir la inauguració discretament. Entre els representants municipals, destacava l'absència de regidors de la CUP. A la part alta de l'escalinata, durant uns segons es va poder veure una pancarta de suport a uns activistes, però la policia va agafar-la.

Aquests dies, Girona és "el gran jardí d'Europa", va assegurar la regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, Glòria Plana, que, com l'alcaldessa, va agrair la feina als voluntaris, als propietaris de patis i a les entitats que cada any fan possible "aquest projecte compartit.

Va ser una primera jornada massiva de visitants, amb cues a molts punts i on el cel grisós va acabar respectant l'estrena del gran festival gironí. Aquest any, brillen els futurs banys urbans, denominats Aqva Gerunda, on s'aprecien murs d'època romana, a l'antic hospital dels clergues. El projecte inclou banyeres, piques i hortènsies.

Molts dels visitants van valorar molt positivament aquesta novetat. Un altre racó que s'estrena enguany era la renovada llera del Ter a l'altura de Sant Ponç, on se simula una platja, amb còmodes cadires encarades al riu.

Hi hauria molts projectes per destacar. Almenys 179 en 134 espais. Molts patis de cases privades que normalment tenen la porta tancada amb pany i forrellat. Esglésies, escales, edificis institucionals i equipaments públics, carrers, passejos i jardins. Projectes d'arquitectes, interioristes, decoradors... d'alumnes de les escoles gironines. Cada cop més prenen importància i poden disposar de més espais per mostrar el eu talent. N'hi ha al carrer Nou, a la Casa Solterra, als Jardins de la Infància o al carrer Ferran el Catòlic. A més, 152 establiments llueixen aparadors amb motius florals

Poca flor a la Rambla

També hi ha absències. Els barris gironins allunyats del centre se solen queixar, en considerar-se exclosos. Però no no totes les protestes vénen de fora del nucli antic. Des de la mateixa rambla Llibertat, un dels principals eixos vertebradors del Barri Vell i centre neuràlgic de sector de la restauració, hi ha cert descontentament. L'any passat i aquest també, es considera que la decoració floral és escassa.