La pluja que va caure ahir al llarg del matí a Girona no va espantar els milers de visitants que van decidir agafar el paraigua i visitar la 61a exposició de flors, que acull la ciutat gironina des del 7 fins al 15 de maig. Mentre el matí el paraigua va ser un bon aliat per combatre la pluja, a la tarda, amb el cel més aclarit, va fer més nosa que servei.

Els carrers més cèntrics es van omplir des de bon matí de visitants encuriosits per veure les exposicions i la creativitat dels participants d'enguany. Com si fos un trencaclosques, la gent intentava encaixar el seu paraigua enmig de la riuada de persones que va inundar els carrers. Mirar a terra per no relliscar i no posar el peu a una bassa i treure el cap per sobre l'avinguda de paraigües per veure balcons i carrers decorats, era una feina un pèl complicada. Per un moment, Temps de Flors es va convertir en Temps de Paraigües.

"Pensàvem que en ploure hi hauria menys gent, però els carrers estan plens", explicava Lluïsa Pellicer, de Calonge, afirmant que "a la gent no li fa por la pluja". Altres es queixaven que la visita amb les condicions meteorològiques no havia pogut ser del tot enriquidora. "Hi ha molta gent, volíem anar a veure un carrer però hi havia més paraigües que flors", es lamentava en Cristian Barrera, de Vic, acompanyat de l'Elena Sans, de Cerdanyola. Era la primera vegada que visitaven Girona, Temps de Flors i a tots dos els va sorprendre la poca disponibilitat de zones on aparcar gratuïtament. "Hem hagut de pagar un pàrquing perquè estava tot ple".

A les botigues, paravents i impermeables adornaven els aparadors per a aquells que no havien previst la pluja. El temps, però, no va fer canviar els plans de molts d'ells. "Tenia pensat fa una setmana venir a passar el dia aquí amb els amics i tot i ploure hem vingut igual", explicava la María José Valdés, de Barcelona.

Molts aprofitaven els moments de pluja per visitar llocs coberts, com el monestir de Sant Pere de Galligants o el Teatre Municipal, i fullejar el mapa que havia sobreviscut del xim-xim i en el qual encara es podien distingir els carrers i els punts d'exposició marcats. "Encara ens falta anar a la Catedral i passar pel carrer de la Força" comentava una noia al seu pare.

A l'interior dels espais, els visitants aprofitaven per retratar la seva visita a Girona, ja que a fora els flaixos de càmeres i mòbils estaven apagats per culpa de la pluja. Excepte els dels més atrevits que treien el seu mòbil de la butxaca tot protegint-lo amb el paraigua, encara que ells s'haguessin de mullar.

I abans que un pogués copsar que per un moment havia deixat de ploure, l'increment dels flaixos de les càmeres et donava l'avís. Tothom aprofitava que no havia d'aguantar el paraigua per fer-se una selfie davant dels decorats florals. "Que bé que hagi deixat de ploure", comentava en Joan mentre fotografiava la seva filla a la plaça dels Jurats.

El xim-xim tampoc va impedir les cues en els espais més característics de l'exposició de flors, com el claustre de la catedral o els Banys Àrabs. Llargues cues de paraigües es van formar des de bon matí i resultaven més fluixes no quan no plovia, sinó a l'hora de dinar.

A la tarda, el canvi de temps va permetre endreçar el paraigua i poder passejar més tranquil·lament per la ciutat. "Havíem vingut a Girona i ens va agradar molt, per això volíem repetir i hem aprofitat per fer-ho en Temps de Flors", explicaven Antonio Sánchez i Sílvia Rubio, de Barcelona.

Aquest també va ser el cas de Maria Rosa Montserrat, de Banyeres del Penedès (Tarragona). "L'any passat estava per terres gironines perquè la meva filla jugava un torneig de futbol a Banyoles, però no vam tenir temps de visitar Girona i aquest any no ens ho hem volgut perdre".

Alguns repetien i altres venien per primera vegada. Tots, però, van desafiar la pluja que va caure a la ciutat gironina. I és que ahir va quedar comprovat que per Temps de Flors, Girona es visita amb pluja, fred i el que faci falta.