Per què ha de lluir i brillar el sol si ja ho fan els projectes florals i els visitants? El cel serà grisós i els núvols hi seran pesadament presents pràcticament tota la setmana. La contraposició amb aquesta tristor serà el color dels muntatges i dels paraigües i paravents de Port Aventura de la gent.
Els pronòstics poden ser erronis però els experts apunten a una setmana passada per aigua a Girona, coincidint amb Temps de Flors. Si Tomàs Molina anuncia nevades i ruixats descomunals que després són lleuger mal temps i emprenya tot el sector turístic, servidor s'aventura a dir que la pluja ha trobat gust a caure als carrers del Barri Vell de Girona i no pensa marxar fins diumenge. I tota aquesta vidència gràcies a una aplicació de telèfon mòbil. Com el que fan servir els milers de visitants a la mostra per fer-se selfies als patis interiors i provocar impaciència, cops de colze, renecs i taps de gent.
Un es pregunta què té més mèrit. Si evitar ser trepitjat en un dia radiant i suar com si un estigués en un local de fer pollastres a l'ast dins d'un reactor nuclear del desert del Sàhara o bé passejar per tota la ciutat vestits ridículament - més que en pantalons curts, sandàlies i mitjons blancs- amb un paraigua petit tocant a tothom i totdon amb les barnilles.
Sant Narcís i Santa Eugènia
També hi ha aquells agosarats que decideixen buscar tots els números del mapa. Un gironí que es troba turistes amb mapes caminant pel carrer Santa Eugènia, tot emocionants, no sap si trencar-los la il·lusió. Acaben fent quilòmetres i quilòmetres per poder veure també els projectes de Sant Narcís i de Santa Eugènia. Allò que també és Girona, tot i que no ho vol ser o que diuen que no volen que ho sigui. O sí que ho vol ser quan és Temps de Flors. Almenys la punteta. Valgui aquesta caminada almenys, perquè els visitants assedegats, si no es beuen l'aigua del cel, consumeixin en una terrassa. I perquè descobreixin que més enllà del Barri Vell també hi ha patrimoni històric, llegendes, veïns i vida.
