Matí mogut a Girona pel que fa a la circulació. El dia es va aixecar somrient, amb un sol brillant que va activar els vehicles de milers de visitants. Es veien cotxes a tort i a dret als principals eixos viaris de la ciutat, a punt per devorar els ulls els pètals de les flors, naturals o de plàstic, que amb els ulls tot s´hi val. Temps de Flors ho va tornar a aconseguir. Un altre tòpics fet realitat. Sí, per Temps de Flors hi ha col·lapses de trànsit. Es van generar unes cues que si un fos a Kenya pensaria que són milers de nyus pendents de creuar el riu Mara. Pendents d´allà on van uns, per tot seguit anar-hi tots.
Cotxes a la Gran Via de Jaume I, a Fontajau, al carrer del Carme, tot un munt d´il·lusos buscant un aparcament gratuït inexistent al centre. Quina gran ciutat té places gratuïtes a disposició dels visitants? I Girona rai, que només les té de dos colors per no complicar massa la vida als nyus. En d´altres llocs, a més de blaves i verdes, n´hi ha de taronges, vermelles i d´altres.
Alguns aparcaments soterranis privats van quedar-se sense places i van penjar el cartell de «complet» que tant persegueixen els hotelers. L´aparcament del passeig de la Copa feia goig, pels responsables de turisme de l´Ajuntament. Fins al punt que els busos es derivaven al pavelló de Fontajau.
Tots els visitants bellugaven pel Barri Vell, esquivant o fent ganyotes a les càmeres del programa Divendres, de Tv3, a la plaça del Vi. Tots amb una missió secreta, possiblement desconeguda, fins i tot, per ells: Ser útils a l´Ajuntament per poder lluir una xifra d´impacte econòmic molt gruixuda. Les terrasses dels establiments es van tornar a omplir i els ulls dels restauradors van perdre el blanc i s´hi van començar a dibuixar símbols d´euro. Estaven recuperant el que no havien pogut guanyar els dos dies de paraigües. Mai un nyu havia estat tan ben aprofitat.
Dues tasses
Anar a Girona en cotxe per Temps de Flors és carregar-se de paciència. Si no n´hi ha prou amb les currúes dels cotxes, després hauràs de patir les dels visitants que t´empenyen i parlen una llengua estranya.
Però tot era un somni. A mitja tarda tot es va tòrcer. Va tornar la pluja, i els cargols van aixecar les banyes. Alguna coral segurament devia desafinar durant el seu recital al Museu dels Jueus. Algunes rebutgen anar-hi perquè entenen que allà ben poca gent anirà a veure-les expressament. Per què els visitants van a veure flors, no a escoltar música. I els qui passen pel Museu, pràcticament no se´ls figuren, per molt que siguin potencials estrelles de Oh Happy Day, Got Talent, La Voz o Operación Triumfo.
Un ruixat suficient per espantar la gent i deixar els carrers molls. I per què els gironins agafin el cotxe. Que tenim afició a fer voltes quan cau aigua. I perquè els meteoròlegs puguin dir: L´hem encertat, havia de ploure. I avui més. Més cues, més visitants i més pluja.
