Unitat gironina contra la decisió del Tribunal constitucional d'admetre a tràmit el recurs del Govern central contra la llei catalana d'emergència social, que servia a l'Ajuntament per pressionar els bancs perquè accedissin a signar lloguers socials. El defensor de la ciutadania, Ramon Llorente, va mostrar-se «trist i desconcertat» i va indicar que la decisió es podia catalogar, fins i tot, «d'indecent». El Defensor va recordar que és la mateixa Constitució qui empara el dret d'un «habitatge dige» i va lamentar le paper de les entitats bancàries i de les grans empreses de serveis de llum, gas i aigua. En aquest sentit, va voler deixar clar que mentre s'està perjudicant famílies sense recursos econòmics, aquestes empreses han guanyat 56.000 euros entre els anys 2007 i el 2015. Tot plegat, ha provocat preocupació a l'Ajuntament de Girona, que a més, té 22 famílies que ara estan en risc de no tenir habitatge per culpa d'aquesta mesura.

En nom de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Paco Martín va indicar que la decisió del Govern Central de partar la llei al Constitucional i que aquesta l'accepti a tràmit, «no és una decisió política, sinó econòmica, de les entitats financeres». A continuació el representant del a PAH va etzibar que el govern central està en mans del capitalisme i les grans empreses. «El Govern és un ninotque actua a les ordres del capital. Lluita contra les famílies», va dir. I va voler implicar tota la ciutadania assenyalant que «no es tracta del problemes d'uns pocs, sinó de 47 milions de persones», en relació amb la població espanyola.

Tot plegat, ha provocat preocupació a l'Ajuntament de Girona. La tinenta d'alcalde i regidora d'Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat, Sílvia Paneque, va explicar ahir que «tenim la voluntat de fer front a la problemàtica que s'obre amb la suspensió d'aquesta llei, que era un molt bon mecanisme per aturar els desnonaments i per obligar els grans tenidors d'habitatge a intercedi per aconseguir lloguer social». Paneque va detallar que des de l'entrada en vigor de la llei catalana, s'han tramitat trenta casos, dels quals vuit s'han tancat amb l'obtenció d'un lloguer social, quinze estan en procés de tramitació i set es troben en fase de requeriment. Els 22 que no s'han tancat ara poden estar en perill, «així com altres que puguin venir», va lamentar la representant municipal. Paneque va reclamar als bancs que mantinguin una actitud mediadora i segueixin oferint lloguers socials.

La tinenta d'alcalde va indicar també que demanarà a la Generalitat «el màxim de celeritat possible» a l'hora de redactar un nou marc legal per afrontar els aspectes relatius a la protecció del dret a l'habitatge i l'establiment d'un protocol d'actuació que puguin aplicar de la mateixa manera en tots els ens locals catalans.

El degà del Col·legi d'Advocats de Girona, Carles McCragh, va asenyalar que l'entitat no deixarà mai d'estar al costat de la gent que pateix el problema per accedir a un habitatge.