La suspensió de la llei d'emergència pot deixar 22 famílies sense pis social

El defensor veu el Govern central com «indecent» i la PAH que és un «ninot» en mans del capital

07.05.2016 | 06:30
Carles Mc Cragh, Ramon Llorente, Sílvia Paneque i Paco Martín, tots als centre, amb integrants de la PAH.

L'Ajuntament de Girona tornarà a iniciar des de zero l'expedient per sancionar el Banc Popular per tenir pisos buits a la ciutat després del revés judicial que ha anul·lat una primera sanció, de 100.000 euros. La regidora d'Acció Social, Sílvia Paneque, va confirmar que tornaran a iniciar la tramitació perquè ara sí que fa més de dos anys que els pisos són propietat de l'entitat. També va remarcar que seran «ferms» amb la resta de bancs que tenen pisos desocupats i que tiraran endavant els expedients que estan en marxa ( Sareb, Catalunya Caixa, BBVA i Caixa Bank) i, a més, publicaran al web municipal els noms dels bancs que no s'avinguin a cedir pisos buits per a lloguer social.
Segons la jutgessa, l'ajuntament havia multat l'entitat perquè feia més de dos anys que tenia els pisos desocupats. El banc, però, ha acreditat que, en el moment de la sanció (al desembre de 2014) només feia un any i vuit mesos que era titular dels immobles. Per això, el banc no haurà d'abonar la quantitat.D'altra banda, l'ajuntament està buscant solucions per a una trenta de «casos urgents» que necessiten d'un habitatge. El consistori ha canviat el règim de deu pisos que deixen de considerar-se de protecció oficial per destinar-se a finalitats d'inclusió. A més, l'Oficina Municipal d'Habitatge hi ha entre 160 i 170 peticions pendents de persones que reclamen un lloguer social. ACN/Ddg girona


Unitat gironina contra la decisió del Tribunal constitucional d'admetre a tràmit el recurs del Govern central contra la llei catalana d'emergència social, que servia a l'Ajuntament per pressionar els bancs perquè accedissin a signar lloguers socials. El defensor de la ciutadania, Ramon Llorente, va mostrar-se «trist i desconcertat» i va indicar que la decisió es podia catalogar, fins i tot, «d'indecent». El Defensor va recordar que és la mateixa Constitució qui empara el dret d'un «habitatge dige» i va lamentar le paper de les entitats bancàries i de les grans empreses de serveis de llum, gas i aigua. En aquest sentit, va voler deixar clar que mentre s'està perjudicant famílies sense recursos econòmics, aquestes empreses han guanyat 56.000 euros entre els anys 2007 i el 2015. Tot plegat, ha provocat preocupació a l'Ajuntament de Girona, que a més, té 22 famílies que ara estan en risc de no tenir habitatge per culpa d'aquesta mesura.
En nom de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Paco Martín va indicar que la decisió del Govern Central de partar la llei al Constitucional i que aquesta l'accepti a tràmit, «no és una decisió política, sinó econòmica, de les entitats financeres». A continuació el representant del a PAH va etzibar que el govern central està en mans del capitalisme i les grans empreses. «El Govern és un ninotque actua a les ordres del capital. Lluita contra les famílies», va dir. I va voler implicar tota la ciutadania assenyalant que «no es tracta del problemes d'uns pocs, sinó de 47 milions de persones», en relació amb la població espanyola.
Tot plegat, ha provocat preocupació a l'Ajuntament de Girona. La tinenta d'alcalde i regidora d'Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat, Sílvia Paneque, va explicar ahir que «tenim la voluntat de fer front a la problemàtica que s'obre amb la suspensió d'aquesta llei, que era un molt bon mecanisme per aturar els desnonaments i per obligar els grans tenidors d'habitatge a intercedi per aconseguir lloguer social». Paneque va detallar que des de l'entrada en vigor de la llei catalana, s'han tramitat trenta casos, dels quals vuit s'han tancat amb l'obtenció d'un lloguer social, quinze estan en procés de tramitació i set es troben en fase de requeriment. Els 22 que no s'han tancat ara poden estar en perill, «així com altres que puguin venir», va lamentar la representant municipal. Paneque va reclamar als bancs que mantinguin una actitud mediadora i segueixin oferint lloguers socials.
La tinenta d'alcalde va indicar també que demanarà a la Generalitat «el màxim de celeritat possible» a l'hora de redactar un nou marc legal per afrontar els aspectes relatius a la protecció del dret a l'habitatge i l'establiment d'un protocol d'actuació que puguin aplicar de la mateixa manera en tots els ens locals catalans.
El degà del Col·legi d'Advocats de Girona, Carles McCragh, va asenyalar que l'entitat no deixarà mai d'estar al costat de la gent que pateix el problema per accedir a un habitatge.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema