El deute del govern de la Generalitat amb els municipis afecta elements essencials de la societat catalana que no poden quedar desprotegits com hi queden, per exemple, les polítiques socials, els plans d´ocupació o les inversions que són competència directa dels Ajuntaments. Aquesta és la conclusió que han expressat aquest divendres el parlamentari Rafel Bruguera, el Secretari d´Organització, Marc Lamuà, i el secretari de política municipal del PSC de els comarques gironines, Òscar Aparicio, en una roda de premsa de valoració pels més de 85 milions d´euros que el Govern té pendents de pagar als municipis de la demarcació. És una circumstància, ha descrit Marc Lamuà, que "suposa que la Generalitat comet amb els Ajuntaments el mateix pecat que l´Estat amb Catalunya" i que representa, tal i com ha constata Òscar Aparicio "tensions a la tresoreria dels municipis que ocasionen una situació insostenible".

La Generalitat ha fet públiques les dades del deute reconegut amb els Ajuntaments de resultes d´una pregunta parlamentària formulada pel PSC que, segons ha destacat Rafel Bruguera, certifica "la voluntat municipalista dels socialistes catalans". El deute reconegut a Catalunya és de 595 milions d´euros. A les comarques gironines, els 85 milions pendents representen que el Govern deu a cada gironí o gironina 111 euros de mitjana.

Les xifres per habitant, en qualsevol cas, prenen una dimensió força més preocupant en el cas dels municipis petits. És el cas, per exemple, de Boadella, Siurana, Garrigoles, Campdevànol, Vilopriu, Vilau?r, Torrent, Pardines i Palau-Sator, municipis en els quals els impagaments de la Generalitat han acumulat deutes de més de 1.000 euros per habitant. El cas més accentuat és el de Meranges, a la Baixa Cerdanya amb impagaments que arriben a 136.858,95 euros i suposen un deute per habitant de 1.456 euros.

Aquest deute reconegut, malgrat tot, no es correspon amb el deute real perquè no inclou ni el dels Consells Comarcals, el tercer sector, proveïdors o subvencions a entitats. "Les xifres s´emmarquen en el context de la reducció o eliminació de les polítiques de cooperació de la Generalitat amb el món local. I cal recordar que fa anys que no es convoquen ni Plans de Barris, ni Plans d´Obres i serveis, ni plans d´equipaments; ha desaparegut el finançament de les escoles bressol i les escoles de música municipals i s´ha reduït al mínim els serveis socials i els plans d´ocupació", ha analitzat Rafel Bruguera.