El Museu Reina Sofia exposa 47 obres d'art i documents del fons Santos Torroella

01.05.2016 | 06:30
Detall del catàleg de la sèrie «Dibuixos mòbils», d´Ángel Ferrant.

L'exposició Campo cerrado. Arte y poder en la posguerra española. 1939-1953, del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, inclou un préstec de 47 d'obres d'art i documents cedits per l'Ajuntament de Girona. Concretament, es tracta de vint-i-vuit pintures i escultures de la col·lecció Rafael i Maria Teresa Santos Torroella, i dinou documents de l'Arxiu i Biblioteca Rafael i Maria Teresa Santos Torroella.
Aquest és el primer préstec que fa l'Ajuntament d'aquests fons d'ençà de la seva adquisició als hereus de l'historiador i crític d'art, ara fa un any. En el primer grup hi ha obres, entre d'altres, de Joan Miró, Modest Cuixart, Mathias Goeritz, Carla Prina, Josep Guinovart i Josep M. de Sucre, així com una escultura i la famosa sèrie de «dibuixos mòbils» de l'escultor Ángel Ferrant.
L'alcaldessa, Marta Madrenas, que va assistir a la inauguració de la mostra amb el regidor de Cultura, Carles Ribas, va valorar aquesta primera cessió d'una part del fons assenyalant que «exposicions com aquesta ajuden a posar en valor el fons en conjunt, i és un exemple del recorregut que pot tenir la col·lecció en un futur». Madrenas assegura que el préstec al museu Reina Sofia ha de permetre també explorar vies de col·laboració amb l'Ajuntament, amb l'objectiu de facilitar i apropar l'accés a l'art a la ciutadania. Mentrestant Ribas, va explicar que si el Reina Sofia s'ha fixat en el fons vol dir que té un valor important.
En el grup de documents hi ha fotografies, correspondència, revistes, llibres d'artista i tot un conjunt de documents relacionats amb l'activitat de Santos Torroella en projectes i esdeveniments artístics com l'editorial Cobalto, La Escuela de Altamira, l'exposició de Miró a les Galeries Laietanes el 1949, la conferència de Salvador Dalí al Teatro María Guerrero el 1951, i el pavelló espanyol a la Triennal de Milà, també el 1951.
L'exposició, comissariada per la historiadora de l'art Maria Dolores Jiménez-Blanco, pren el seu títol d'una novel·la homònima de Max Aub i és la revisió més important feta fins ara de l'art modern a l'Estat espanyol durant la complexa i polèmica primera postguerra, durant els anys 40 i principis dels 50, un període que ha rebut escassa atenció i sobre el qual existia un buit crític i historiogràfic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema