Em deia fa poc el regidor Ribas que Girona és una ciutat de contrastos. I no li falta raó. A manera d'exemple: abans-d'ahir van coincidir en acabar dues activitats que, malgrat semblar properes, estan allunyades anys llum una de l'altra. I són la 36a Setmana Gastronòmica de Girona que organitza l'Associació d'Hostaleria de Girona i el Festival Strenes.

L'edició d'enguany de Strenes ha esdevingut la consolidació d'una proposta arriscada que ha sabut reformular els clàssics festivals musicals. Ha obert els espais, rescatant escenaris mig oblidats, i ha posat Girona novament en el pinyol de la programació musical catalana amb concerts agosarats sobre sostres impossibles o amb actuacions que formaran part de l'antologia de genis tronats. I el que es preveu per al futur és molt bo. L'atreviment de la productora sumada a la complicitat del teixit cultural gironí prometen futur i innovació. La cultura gironina potser no ha de viure només de festivals, però poden servir, si són així de bons, per alimentar-la. I de moment semblaria que fins i tot el nou regidor de Cultura ho ha sabut comprendre i jugar-hi amb encert.

A l'altre costat, però, hi ha l'ensopiment del que havia estat un dels motors fonamentals de l'economia gironina basada en el servei als visitants, l'Associació d'Hostaleria de Girona. No acabo de comprendre ben bé què coi està passant. Potser el fet que sembli que les coses ja van prou bé ha comportat un sedentarisme de les idees. No hi ha ni propostes engrescadores ni innovadores. I les que podrien provocar certa complicitat amb esdeveniments clau per a la ciutat, com el món de Joc de trons o Gimoda, són ignorades i fins i tot menystingudes. La Setmana Gastronòmica va néixer per demostrar que la gastronomia gironina era model d'innovació. Però d'això en fa 36 anys. Ara ja no cal. La caiguda des dels 49 participants de l'any passat als 35 d'enguany hauria de ser prova més que suficient. Alguna cosa està fallant i cal resoldre-ho amb celeritat. El que dèiem. Ciutat de contrastos.