El fons de pobresa energètica de la Generalitat ha atès menys d'un 1% de les llars gironines. El Govern català va aprovar aquest ajut l'agost de l'any passat amb l'objectiu de donar resposta a les famílies que no poden pagar les factures dels subministraments bàsics (aigua, electricitat i gas). En el cas de la província de Girona, els habitatges que el 2015 han rebut aquest ajut de pobresa energètica són 678, segons ha explicat el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, en una resposta parlamentària. L'últim cens de població i llars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), publicat el 2011, calcula que les comarques gironines tenen 292.054 habitatges. Per tant, el fons de pobresa energètica del 2015 del Govern només ha arribat a un 0,23% de les llars de tot el territori de Girona.

De fet, els 678 ajuts que la Generalitat ha aprovat d'aquesta prestació (de les 738 sol·licituds que va rebre de les famílies gironines) demostren que el fons gairebé ha passat desapercebut. Un clar exemple és la comarca del Pla de l'Estany, que ni apareix a la llista. També la Garrotxa i la Cerdanya només disposen cadascuna d'un cas en el qual s'ha donat el fons de pobresa energètica. De les quatre sol·licituds presentades al Ripollès, el Govern n'ha concedit tres. 17 habitatges del Baix Empordà han rebut aquest ajut (de 19 peticions), mentre que en el cas de la Selva han estat 173 llars (de 182 sol·licituds). Finalment, la Generalitat ha donat totes les 247 peticions de l'Alt Empordà i de les 284 sol·licituds presentades al Gironès, n'ha concedit 236.

Ara bé, els pocs ajuts del fons de pobresa energètica contrasten amb les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), difoses l'any 2014, de la població en risc de misèria. El motiu és que l'Idescat calcula que el 20,9% del total de la població de Catalunya es troba en una situació de risc de pobresa. En canvi, el 2015, el fons de pobresa energètica del Govern català no ha arribat ni a un 1% de les llars gironines. Davant aquesta diferència, Baiget ha considerat que el fet que aquest ajut «s'hagi hagut d'articular» com una subvenció i no com un fons, això «ha incrementat el nivell de complexitat en la seva gestió». «Aquesta forma requereix més documents» de tramitació, ha destacat Baiget, que ha recordat que aquest ajut «no s'ha pogut articular» com a fons «pels recursos presentats pel Govern espanyol contra les lleis que en preveien la creació».

El cas és que les famílies que han optat al fons de pobresa energètica, perquè no poden pagar les factures d'aigua, llum i/o gas, havien de portar a les empreses dels subministraments un informe dels serveis socials que confirmés la seva situació de risc de misèria. Aleshores, les empreses havien de comunicar les sol·licituds a la Generalitat, que revisava la documentació i decidia si aprovava l'ajut. Si el Govern donava el vistiplau, llavors pagava a les empreses l'import corresponent dels habitatges que han rebut aquest ajut. Baiget ha detallat que, a causa de la «complexitat», en el tancament de la convocatòria «les empreses no disposaven de tota la documentació requerida».