«No sabem si la sèrie tornarà a Girona. És una decisió creativa. Ningú ho sap. Si hi ha algun lloc, algun dels Regnes, que hem rodat a Girona es repeteix a la setena temporada, sí que hi tornaríem. Si no, haurem de buscar localitzacions un altre cop. És la gran incògnita». La frase és de Peter Welter, un dels màxims responsables de Fresco Film, la productora espanyola de Joc de trons. Ell va ser dels primers a trepitjar Girona, juntament amb Pedro Aráez, que precisament ahir va ser guardonat a Hollywood amb el Premi Internacional del Sindicat de Localitzadors. Una de les claus va ser el color gris de la pedra del Barri Vell, a diferència del groc de Tarragona.

Welter va explicar, en una entrevista a RAC1, que a Girona tot van ser braços oberts: veïns, funcionaris, polítics... Va quedar encantat amb el funcionament tan correcte de tot. Respecte a la possibilitat d'una setena temporada rodada a Girona va afegir que la productora nord-americana ho té en compte tot: el tracte de les ciutats i els seus veïns, els incentius fiscals o la logística, entre altres. Si més no, de Girona ara ja ho saben tot.

Girona aposta pel «sí»

A?Girona, però, estan conveçuts que tenen molts números perquè la sèrie torni a la ciutat. L'actual preisdent de la Generalitat, Carles Puigdemont, era l'alcalde quan tot plegat es va gestar. Partidari declarat que Joc de?trons es torni a rodar a Girona, ahir, va insistir en què la ciutat va estar i està a l'alçada: Es treballa perquè hi hagi setena temporada de Joc de trons a Girona. Les condicions hi són: l'experiència va ser un èxit, la ciutat va demostrar que estava preparada per assumir un rodatge d'aquest voltatge i el resultat final ho certificarà. Si no canvien altres condicions -hi ha alguns tractes fiscals que depenen de l'Estat espanyol i que espero que no canviïn- això afavoreix l'atracció de grans projectes audiovisuals», va exposar el president.

Carles Puigdemont no havia vist ni un sol segon de la sèrie quan es va fer públic que la sisena temporada es rodaria en part a la ciutat. Això ja ha canviat. Ahir, a RAC1, va admetre que ja ha «vist alguns capítols sencers de Joc de trons i ja no em sona marcià».

Per a l'exbatlle, és positiu que la sèrie pugui tornar a?Girona pels beneficis que reporta cap a la ciutat: «Entenc que s'ha notat turísticament. Es va notar durant el càsting, els dies del rodatge, en l'impacte internacional als mitjans de comunicació de masses del món». «La prova més clara la tindrem al mes de maig, durant el Temps de Flors, que tindrà alguna referència a Joc de trons. El més important és que es noti de manera sostinguda», va insistir.

Per la seva part, l'actual alcaldessa, Marta Madrenas,, en una entrevista a Els matins de TV3, va assegurar, que la sèrie i els seus responsables «van tenir una relació exquisida amb tota la ciutat». També va afegir que, a banda de l'impacte directe, que assegura que és de tres milions i mig d'euros que va generar el rodatge, «els comerços van ser molt ben indemnitzats i es van contractar extres». L'únic factor negatiu que va assenyalar són «les molèsties que van causar a alguns veïns», però el balanç que en fa és «absolutament positiu».

Madrenas va assegurar que ara vindrà el benefici més important, que passa per atreure turistes: «El perfil de seguidors de Joc de trons és el d'un professional liberal mitjà alt que busca cultura, patrimoni i gastronomia, és el tipus de persona que ens agrada que visiti la nostra ciutat.»

L'alcaldessa va posar de manifest que, un cop emesos els deu episodis de la temporada, prepararan alguna ruta pels llocs on es va rodar la sèrie: «s'ha de fer de manera oficial per part de guies de la ciutat de Girona». Fins ara, s'han rebut peticions per part d'empreses privades relacionades amb el turisme.

No tothom hi veu flors i violes en el rodatge. El regidor de la CUP, Lluc Salellas, va fer un escrit on «demana que la ciutat recuperi el seu valor, que la productora actuï com a empresa a la ciutat i assumeixi les condicions que tenim aprovades per aquells que volen filmar el Barri Vell». I reclama que «de tot l'enrenou en guanyem una inversió extra en cultura, en educació o en serveis socials».