Nova reunió de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el vicealcalde, Eduard Berloso, per tractar el tema del toc nocturn de les campanes de la Catedral. Ahir va ser el torn dels representants de l'hotel històric, l'establiment turístic que va reclamar que se silenciessin les campanes a la nit, emparant-se en la llei, perquè el soroll (més elevat del que permet la normativa) molestava el descans dels seus clients. Cap de les parts va explicar res del que es va parlar en la trobada. Dies enrere, l'equip de govern també s'havia reunit amb el Bisbat, i amb membres de l'Associació de Veïns del Barri Vell, que volen que les campanes no s'aturin a les nits.

Fonts municipals es van limitar a assenyalar que la reunió tancava una ronda de trobades amb totes les parts i que ara es buscarà una solució que acabi convencent-les. Sobre la taula hi ha diferents opcions però s'haurà de buscar una alternativa que agradi a l'hotel, que no vol que les campanes sonin més enllà del permès per l'ordenança municipal de sorolls i als veïns, que creuen que el toc de les campanes són elements tradicionals i patrimonials que han d'estars protegits.

L'hotel sempre s'ha mostrat disposat a anar a totes i, si convé, traslladar el cas als jutjats, convençut que acabarien tenint raó. De fet, estan en converses amb advocats des de fa setmanes.

El termini per decidir si ha de ser un jutge el qui acabi decidint què fer amb el toc de les campanes s'esgota divendres vinent. Si no, l'hotel actuaria fora de termini. Per tant, abans d'una setmana, hi hauria d'haver una proposta que, encara que no s'executés imminentment, convencés els responsables de l'establiment turístic situat al cor del Barri Vell.

Dos precedents

Hi ha precedents que podrien reforçar el seu argument, com a Sant Mori, on el Tribunal Superior de Justícia va acabar donat la raó a un establiment turístic que també denunciava que el soroll molestava els clients a la nit. A més, una denúncia al síndic de greuges, Rafael Ribó, va portar a suspendre les campanes de nit a l'església d'Olesa de Bonesvalls, a l'Alt Penedès. Ribó va indicar l'any 2011 que s'havien fet mesuraments acústics amb uns valors molt per sobre dels màxims fixats per la normativa en matèria de protecció contra la contaminació acústica. En el text va assegurar que «no és cert que el Govern hagi declarat patrimoni cultural immaterial el toc de les campanes». El síndic va indicar que el «reglament de la llei de centres de culte no pot excloure el soroll provocat per les campanes» en allò establert a la llei de protecció acústica.

Bé cultural o insonorització

Les opcions perquè el cas no acabi als tribunals són moltes. Per exemple, aconseguir que el so del toc de les campanes no superi els decibels permesos per la normativa (ara de vegades és el doble). Això significaria que el Bisbat incorporés algun sistema perquè a determinades hores el cop a la campana no són tant fort. Una altra alternativa, seria que l'Ajuntament escoltés els veïns i declarin les campanes com un bé cultural d'interès local ja que estant a la Catedral, que és un bé cultural d'interès nacional i que ha mantingut el toc actiu els darrers 50 anys. Una altra oció passaria perquè l'hotel ampliés els elements d'insonorització, malgrat que ja té finestres molt gruixudes.

A principis d'any, l'Ajuntament, que primer havia fet cas a la petició de l'hotel va acabar cedint posteriorment a la demanda dels veïns que reclamaven el retorn del so del campanar de la Catedral, en base a la llei de centres de culte on s'exposa que queden excloses de les condicions de protecció acústica les campanes en els centres de culte, atesos els usos que els han estat atribuïts tradicionalment.