Caldo, cafè, cacau, suc de taronja, fruita amb almíbar, sardines, tonyina... un cop per setmana, una furgoneta de Creu Roja surt amb tres o quatre voluntaris per repartir menjar, beguda i mantes entre les persones sense llar que dormen a diferents punts de la ciutat. Una de les parades principals són les naus de la carretera Barcelona, però també visiten els caixers del centre de Girona i les rodalies de l'estació. Però més enllà de l'ajut material, els voluntaris de Creu Roja intenten transmetre sensibilitat i empatia amb la gent del carrer. I això és el que més valoren.

Antonio Prado és el líder de l'equip, i amb ell van l'Anna, una estudiant de Tolosa que està fent pràctiques, i l'Àlex, un infermer que des de fa mesos dedica unes hores setmanals al voluntariat. Solen sortir els dimecres a les vuit del vespre i tornen a casa cap a la una de la matinada. En temporades de molta fred, si cal surten més sovint.

La gent que dorm en caixers automàtics somriu i s'alegra quan veu arribar la comitiva de Creu Roja. L'Antonio els coneix perfectament i s'interessa per la seva situació. Sap qui té problemes amb l'alcohol o amb les drogues, qui ha estat fora i qui té possibilitats de trobar feina. Mentrestant, l'Anna i l'Àlex els serveixen beguda calenta i els preparen una bossa amb quatre queviures bàsics.

«És una tasca dura però molt gratificant», indica Prado, militar a la reserva que actualment treballa en un geriàtric i que fa anys que es dedica als més desfavorits. «És molt important no oblidar que, malgrat les seves dures circumstàncies, són persones i has d'estar a la seva alçada. Si te'ls mires diferent, notaran el rebuig i no voldran saber res de tu», subratlla.