En un dels més coneguts passatges de La Ilíada es descriu amb tot detall l'escut d'Aquil·les, que contenia en imatges tot el pensament i vida gregues, «lo pesat escut, en lo qual la imatge del món està figurada», segons paraules de Joan Rois de Corella, un dels nostres literats del Renaixement. Molts anys després, el poeta britànic W.H. Auden va reprendre el tema amb un llarg poema que començava amb la mirada trista de Tetis, la mare d'Aquil·les, contemplant pel damunt de l'escut les vinyes i les oliveres.

Abans-d'ahir va morir Imre Kertész, que de jove va ser deportat al camp d'extermini nazi d'Auschwitz. L'escriptor hongarès fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per, en paraules de l'acadèmia, «una escriptura que manté l'experiència fràgil de l'individu contra el caràcter arbitrari i bàrbar de la història». Si Kertész, com Aquil·les, hagués volgut dissenyar el seu escut, tenint en compte les imatges del seu temps, probablement hi hauria esbossat una infinitat d'anells concèntrics de filferro espinós.

Aquesta mena de filferro, fabricat a imatge i semblança de les tiges d'esbarzer, podria ser el símbol més eloqüent de la nostra època, des de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial fins als camps de concentració, i ara en els nous murs que s'alcen novament al nostre continent. De fet, amb ironia, algú ja ha dibuixat de nou la bandera d'Europa, substituint les estrelles per espines.

Probablement, les millors eines de dominació són les que inverteixen menys quantitat d'energia en la seva producció. De fet, l'extermini dels jueus durant la Segona Guerra Mundial va ser un negoci ben barat. Kertézs explica com el seu pare, el primer de la família en ser deportat, va preparar les maletes ell mateix, com la família el van acomiadar a la porta de casa i com va pujar submisament al camió que l'esperava.

Ara nosaltres ens creiem segurs, recoberts per tota una capa de tecnologia i alcem el nostre escut de superheroi, però ningú ens ha immunitzat encara contra l'arbitrarietat de la història i, com Aquil·les el grec, que se suposava immortal, també podem morir a causa d'una humil ferida en el taló davant dels murs de Troia.