Unes fotografies penjades per l'amic Ramon Iglesias de la rebotiga de l'estació de Girona em recorden que fa uns dies vaig acompanyar uns turistes espantats que havien sortit per la porta que dóna a l'extingit parc Central. I dic rebotiga i espantats perquè com hem fet amb altres zones de la ciutat, diguem-ne Font de la Pólvora o Les Pedreres, els gironins hem après a normalitzar espais urbans que estan deixats de la mà de Déu, i que mirats amb ulls lliures d'hipocresia, espanten.

Feu l'exercici, si us plau, d'apropar-vos al que havia estat el parc darrere de la Renfe. No us faci por! Mireu-vos-ho amb ull crític, com si fos el primer cop que ho feu. De fet, crec que la majoria de gironins seria el primer cop que ho fessin. Aneu a l'Oficina de Turisme i pregunteu què és l'erm ple de porqueria i obra per acabar que s'amaga a tocar del viaducte. O qui és l'arquitecte d'aquell barri amagat al cul de la ciutat en el qual ningú s'atreveix a entrar. O demaneu un plànol per anar a visitar l'espai de natura cremada, bruta i deixada que hi ha darrere dels monuments catedralicis i que és identificable des de lluny per un pirulí que fa pampallugues de nit. Segurament posarem en un compromís l'amable personal informador i no cal. Però un cop superada la vergonya de descobrir que guardem les joies de la ciutat en calaixos corcats, segurament farem com sempre hem fet i donarem la culpa a Adif, al consistori de torn, a l'oposició, a la Generalitat o fins i tot a Madrid, a Europa o a la Troika. O a tots plegats. Però els únics responsables som els que vivim aquí, els de sempre i els nouvinguts, que quan la porqueria no ens entra a casa aprenem, molt generosament, a mirar cap a un altre costat més bonic.

No cal anar a preguntar enlloc ni fer una concentració de protesta davant de l'Ajuntament. N'hi hauria prou a ser valents, apropar-nos-hi i atrevir-nos a veure amb els nostres ulls el que entre tots decidim amagar a sota de la catifa. Seria un bon començament.